Plaça de la Vila de Torroella de Montgrí a Torroella de Montgrí-L'Estartit

Al cor de Torroella de Montgrí, la Plaça de la Vila s’obre com un espai que concentra segles d’història i vida quotidiana. Aquest indret no és fruit de l’atzar, sinó el centre d’un eixample nascut entre els segles XIII i XIV, quan la vila passà a mans reials i adoptà una ordenació urbana inspirada en la disciplina dels antics campaments romans: carrers rectilinis, traçats amb voluntat d’ordre, que convergeixen en un punt comú.

Des de l’any 1273, aquest entramat es defineix amb una clara estructura ortogonal. Quatre carrers principals —el d’Ullà, el de Primitiu Artigas, el carrer Major i el de l’Església— actuen com a eixos que desemboquen inevitablement a la plaça, convertint-la en porta d’entrada simbòlica per a qualsevol visitant que hi arriba per primera vegada.

La plaça, de proporcions equilibrades però amb una certa irregularitat que li confereix caràcter, està envoltada per porxos que dibuixen un joc d’ombres i llum al llarg del dia. Algunes de les seves arcades conserven encara l’empremta gòtica, com si fossin finestres obertes a un altre temps. En aquest escenari destaca la Casa de la Vila de Torroella de Montgrí, edifici del segle XVI que presideix la plaça amb una elegància austera: el seu portal adovellat i les finestres ornamentades amb els emblemes de la vila evoquen segles de govern i vida comunitària, convertint-lo en un dels símbols més recognoscibles del municipi.

En un dels angles, el sud-est, s’hi troba la capella de Sant Antoni, d’origen antic però profundament transformada al segle XVIII. De planta rectangular, aquest espai ha tingut múltiples vides: en altres temps acollia tant actes civils com religiosos, i ja al segle XIV disposava d’una campana que marcava el pas de les hores. Avui, reconvertida en sala d’exposicions, continua sent un punt de trobada, però ara al voltant de la cultura.

La centralitat de la plaça explica també la presència d’elements essencials per a la vida col·lectiva. Entre ells, la coneguda font dels gossos, que durant molt de temps fou l’únic punt d’abastiment d’aigua documentat dins la vila. L’aigua hi arribava des de la Mina d’Aigua de Torroella, una galeria subterrània artificial que naixia en una deu fora muralla i, després de recórrer el passeig de l’Església, desembocava finalment en aquest espai central.

Així, la Plaça de la Vila no és només un lloc de pas: és un escenari on la història urbana, la vida social i la memòria col·lectiva s’entrellacen, amb la Casa de la Vila com a testimoni permanent d’aquesta continuïtat, convidant el visitant a recórrer-la amb una mirada atenta i, potser, amb una certa fascinació.