Al límit del terme municipal d’Aiguafreda, el segle XVIII, en concret el 1740 -data inscrita en una orla motllurada que figurava a la barana del pont i que va conservar-se fins a finals del segle XX- es bastí el pont de l’Abella per tal de facilitar la comunicació entre l’Abella i el raval d’Aiguafreda nascut al peu del camí ral amb una activitat orientada a l’hostalatge i als serveis destinats als viatgers i cavalleries.
Múltiples són les possibilitats que ens ofereix la nostra vista de copsar detalls i elements que ens parlen d’un passat i d’unes persones que a les seves cases hi deixaren el testimoni mut del seu feinejar diari com és el cas de la llinda on podem llegir: "AGUSTI BO/SCHS FARRER/17-90", inscripció flanquejada per imatges de eines i l’enclusa i el martell, pròpies de l’ofici del seu propietari.
El pont de l'Abella, situat sobre el riu Congost, consta de tres arcs carpanells adovellats, el central de majors dimensions, i presenta arquets de desguàs ovalats també adovellats. Els estreps estan fixats a la roca del llit del riu i els tallamars són semicirculars amb acabament esglaonat. El parament del pont és fet de pedra local lligada amb argamassa; el dels ampits pertany a una etapa constructiva posterior.
El 1785 Francisco de Zamora que va visitar el poble de l’Abella diu en el seu diari: "... En el que hay un puente de tres ojos, hecho el año 1740, que es bueno y útil". En motiu de la construcció de la C-17 l'any 1986, el pont va quedar ocult sota un viaducte d'aquesta carretera. Les excavacions arqueològiques portades a terme van permetre documentar-hi un tram del camí empedrat, que probablement es correspon amb les restes de la via romana que comunicava Barcino i Ausa.
