L’anomenat rec o sèquia de la Selva del Camp correspon a una construcció hidràulica d’un aqüeducte per portar l’aigua a la vila i proporcionar la força hidràulica necessària per accionar els diferents molins del municipi, datats ja al segle XIII, doncs Dalmau d’Avinyó i la seva esposa Berenguera, senyors del terme de l’Albiol el 1217 havien venut als habitants de La Selva el dret de tots els recursos naturals, inclòs el de l’aigua.
La canalització, per tal de salvar els diferents desnivells del terreny, obligà a construir vertaders ponts. De tota l’obra la part més visible la constitueix l’anomenat Pont Alt, també conegut com a Pont dels Moros, de 12,70 m d’alçada i 57 m de llargada que salva el desnivell de la riera. És una construcció feta de pedra amb morter d’arc carpanell. En una placa es llegeix IHS / MD- / LXVII (1567). Si tenim en compte que el pont es citat ja l’any 1209 com a pont superius (pont major), la data de 1567 ha de correspondre a una restauració.
Atravessant la vila trobem el que s’anomenen els Ponts, que correspon a un tram de dues arcades d’arc rebaixat en que una làpida parla de les obres portades a terme entre MDXXXX (1540) i MDLV (1555).
Altres elements d’aquesta construcció hidràulica són la resclosa i el Pont Sec. La Resclosa o Peixera la trobem on s’inicia la canalització de l’obra del rec. La resclosa recollia l’aigua de la riera i a pel Pont Sec era conduïda cap al rec de la vila. Per sobre d’aquest pont són visibles les restes del Molí del Pont o de la Porta, que el 1285 era propietat de Joan Molner.
Uns metres més amunt d’aquesta resclosa es conserva part de l’obra d’un pantà, construït el 1739 i abandonat dos anys més tard, obra que fou dirigida pel mestre major Miquel Malet, els seus fills i diversos mestres d’obres, amb un cost d’unes 5.370 lliures.
El rec fou motiu de certs enfrontaments a inici del segle XIV entre el veïns de la part alta i els de la part baixa de la població.
