Refetor i Cuina del monestir de Santes Creus

El Refetor del claustre posterior està documentat des del segle XVI, tot i que l'aspecte definitiu es deu a les obres del 1733, en què, amb el propòsit de donar més llum a l'interior, s'elevà el sostre i es van obrir dues finestres més, una a cada extrem, per damunt de les galeries del claustre.

Al llarg del perímetre es disposaven els bancs i les taules de fusta per acomodar la comunitat. Mentre menjaven en silenci, el monjo lector llegia textos religiosos. Aquesta funció s'exercia rotativament, igual que la dels setmaners, els monjos encarregats de servir el menjar a la resta de germans, tasca de la qual ningú no estava dispensat.

Les obres per adaptar la sala com a menjador van incorporar un fris ceràmic que envoltava les parets, com a respatller dels bancs, i uns plafons a terra. Els motius decoratius de les rajoles segueixen els models propis de l'època.

La finestra passaplats és una mostra del sentit funcional de les construccions cistercenques. Per tal de facilitar la vida de la comunitat, la cuina i el refetor se situaven l'una al costat de l'altre, i la finestra passaplats permetia el trànsit diari de plats.

La construcció d'un nou refetor va comportar, també, el trasllat de la cuina al seu costat. Actualment, la major part de l'estança ha perdut la coberta i han arribat pocs elements que permetin identificar-ne la funció original. A més de restes de les conduccions d'aigua, se'n conserven les piques, una taula i un fogó de pedra per posar les olles sobre el foc. També hi ha un molinet i les restes d'unes moles procedents d'un molí fariner.

La cuina encara amaga antigues conduccions d'aigua a l'interior d'una de les parets. També s'hi han mantingut unes piques enormes, elaborades a partir de grans blocs de pedra, que probablement eren les aigüeres.