Ajuntament de Balenyà
Plaça Josep Espona, s/n
08550
Tel: 93 889 83 85
Ajuntament de Balenyà
Plaça Josep Espona, s/n
08550
Tel: 93 889 83 85
Amb la retirada republicana a principis de 1939, l’aeròdrom va ser desmantellat i els terrenys retornaren a ús agrícola, però els refugis continuen com a guardianes silencioses de la memòria, integrats en el paisatge que encara conserva la traça de pistes i camins. Passejar pels camins que connecten els refugis permet imaginar els pilots movent-se entre les pistes, els militars refugiant-se sota terra i la vida quotidiana en un lloc marcat per la guerra.
Avui, aquest paisatge és un lloc de memòria i reflexió, on història, natura i testimonis materials de la guerra es combinen, oferint una mirada directa a la manera com la guerra va transformar el territori i la vida de la població local.
Curiositats
La forma de “U” dels refugis permetia que la força de l’explosió i l’ona expansiva es dispersés lateralment i cap a l’exterior de la galeria, reduint el risc de col·lapse de la zona central. La part central de la “U” actuava com a espai segur, mentre que els braços absorbien part de l’energia del bombardeig o metralla que impactés prop de l’entrada.
La “U” sovint s’orientava amb dos braços oberts cap a la superfície, permetent més d’una entrada o sortida. Això era fonamental per garantir que els ocupants poguessin evacuar ràpidament en cas de perill o d’endarreriment de l’entrada principal.
La forma de “U” era fàcil de construir amb obra vista o maó i proporcionava estabilitat mecànica. Els braços laterals suportaven part del sostre i permetien que la pressió del terreny sobre les galeries subterrànies no provoqués esfondrament.
Molts camps republicans, com el de Balenyà-Tona, es van fer amb recursos limitats i en terrenys irregulars. La “U” permetia adaptar el refugi a les condicions del sòl, aprofitant desnivells i marges naturals per reforçar la protecció sense necessitat de grans fonaments ni materials costosos.
