Sala Capitular del monestir de Santes Creus ***

La Sala Capitular acull un dels rituals diaris de la vida monacal: la lectura d'un capítol de la regla de sant Benet. És una de les estances monàstiques més importants per la rellevància de la seva funció i, en el cas de Santes Creus, de les més reeixides a escala arquitectònica. L'espai forma part del primer bloc constructiu, del segle XII, i es caracteritza per l'austeritat, la senzillesa i l'equilibri.

Els monjos seien a les graonades adossades a les parets, mentre l'abat, pare espiritual de la comunitat, presidia la reunió assegut sota la finestra central. Des d'allà, instruïa sobre qüestions morals i religioses després de la lectura de la Regla i el Martirologi. També s'hi discutien qüestions transcendents per a la vida quotidiana de la comunitat, s'hi celebraven confessions públiques, s'hi nomenaven els diferents càrrecs i s'hi escollia l'abat per votació.

La porta d'accés forma un arc de mig punt amb arquivoltes i dibuixa, en el seu interior, uns arcs bessons també de mig punt. La mateixa estructura es reprodueix a les finestres situades a ambdós costats. A través d'aquestes obertures, els germans llecs podien seguir els ensenyaments de l'abat des de fora.

La sala està coberta per nou voltes d'aresta, construïdes en encreuar-se els arcs de mig punt. Els nervis de les voltes conflueixen en quatre columnes de pedra i reprodueixen la forma d'una palmera.

La decoració escultòrica és característica de l'orde: plantes conegudes pels monjos o típiques de les zones on s'establien, com les fulles de llorer o les palmetes. Hi ha ornamentacions més singulars, com dos bàculs oposats o la representació de quatre palmetes en creu i un nus de Salomó.

Repartides pel terra de la sala, hi ha set lloses sepulcrals que corresponen a les tombes d'un bisbe i sis abats. L'abat, com la resta de la comunitat, s'havia d'enterrar de manera anònima i humil. Aquests personatges, en canvi, influïts pel culte a la individualitat del Renaixement, optaren per enterrar-se en un espai privilegiat digne de la seva rellevància, i la seva personalitat ressaltava a través de les làpides.