L’església-santuari de Santa Maria de l’Aguda és una construcció romànica dels segles XI-XII que s’inscriu en el conjunt del castell. La parròquia de l'Aguda tenia inicialment com a centre l'església de Sant Salvador, situada uns tres-cents metres vers llevant del Santuari i nucli habitat de l'Aguda, consagrada el 22 de febrer de 1190 pel bisbe d'Urgell, amb assistència dels Cervera, aleshores senyors del lloc.
El campanar de torre, construït modernament, resta enganxat a la porta d’accés. El campanar, amb coberta a dues vessants, presenta obertures d’arc escarser en dues de les seves cares.
Santa Maria de l’Aguda és una església de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues entre lesenes o bandes llombardes, i dues finestres de doble esqueixada. L’accés al temple és per una porta, amb llinda, de factura posterior, amb arc de descàrrega de mig punt a la part superior. Per sobre d’aquest arc hi ha una finestra quadrangular. En el mur oposat de l’església les obertures són una finestra de doble esqueixada i una espitllera.
Curiositats
Documentada ja en època medieval, Santa Maria esdevé el centre d’un petit nucli habitat que creix al seu voltant, seguint la lògica de les comunitats rurals de la Segarra: compactes, autosuficients, arrelades al territori. Aquí, la pedra no és només material de construcció, sinó llenguatge. Cada mur, cada obertura, cada desnivell parla d’una manera de viure austera, marcada pel ritme de les estacions i per la necessitat de protecció.
Hi ha en aquest conjunt una bellesa callada, gairebé secreta. No busca impressionar, sinó perdurar. El vent hi passa amb llibertat, i el silenci s’hi instal·la com un habitant més. I tanmateix, sota aquesta quietud, batega encara la memòria d’un temps en què aquestes pedres acollien veus, gestos quotidians, mirades compartides.
