Poble de Santa Maria de Montmagastrell de Tàrrega

Les primeres notícies documentals del poble de Montmagastrell, conquerit pel comte d’Urgell, es remunten a finals del segle XI. Al segle XVII, Santa Maria de Montmagastrell era un domini dels Lanuza, domini que passà posterriorment als marquesos de Dosaigües.

Destaca a la plaça l’església dedicada al Sant Nom de Maria, del segle XVIII, d’un estil barroc molt auster. Santa Maria de Montmagastrell és una església barroca de façana exterior d'obra vista i amb una portalada emmarcada entre pilastres que sostenen un frontó triangular. La façana finalitza en formes desenvolupades de volutes laterals que donen aporten un cert moviment.

El campanar és de base quadrada i només té un sol tram amb dues campanes interiors visibles a partir de les obertures en forma d'arc de mig punt. A l'interior l'església és de nau única coronada per una coberta de falsa cúpula radial, concretament dividida en 10 nerviacions que descendeixen el pes cap a una línia d'imposta que es perllonguen verticalment pels murs laterals gràcies a unes pilastres adossades que van fins al nivell del sol.

Lateralment, a cada banda, hi ha obertes tres capelles a les quals s'accedeix mitjançant un arc de mig punt. La part de l'absis central és poligonal i rematat per una gran venera sostinguda per dues trompes laterals. A la part posterior de l'església hi ha un contracor elevat a dos nivells.

Al nucli de Montmagastrell destaca el grup unitari de cases unifamiliars del carrer Major, de planta baixa, pis i golfes. Les cases estan construïdes amb maçoneria, amb finestres i balcons emmarcats d'obra i llindes de pedra treballada. La coberta és de teula àrab a dues aigües. A la façana s’aprecia un aparell irregular amb carreus de pedra units amb argamassa i morter. El que ressalta són les obertures creades a la façana: en la planta baixa, cada habitatge té la porta principal, totalment rectangular, acompanyada d'una petita finestra quadrada a un lateral. Ambdós van emmarcats amb pedra.

Adossada a aquests grup unitari de cases destaca Villa Dolores, una casa senyorial, de planta rectangular, que presenta a la façana un arrebossat uniforme en el que es dibuixa un granet que li dona un toc estètic a la casa. S'estructura en dues plantes i les golfes, les quals es tradueixen a la façana principal en forma d'obertures diferents, les quals segueixen un eix definit.

La portalada principal està formada per un arc escarser ressaltada per un marc sobresortint. Cal destacar que en la part central superior destaca hi ha un bloc de pedra on s'observa la data de construcció de l'habitatge (1930). A banda i banda de la porta hi ha dues obertures més. Tota la part inferior de la façana de Villa Dolores, és resseguida per un sòcol en relleu força destacable.

La planta baixa i el primer pis estan separats horitzontalment per un franja divisòria remarcada. A la primera planta d'habitació, s'obren quatre grans finestrals rectangulars a la façana. Dos a banda i banda, i dos més al centre units per una balconada de forja.

Les golfes de la casa presenten quatre minúscules obertures disposades de la mateixa manera que la resta de pisos inferiors. Dos, a banda i banda i dos, a la part central unides. Aquestes obertures són de forma ovalada, buides per la part interior i solament decorades amb una forma geomètrica estel·lar.

Remata la façana un capcer esglaonat, coronat per sis gerros circulars, disposats a distàncies iguals. A la part central del capcer es pot llegir VILLA DOLORES dins un medalló circular. Està coronat per una garlanda vegetal i una placa ovalada superior amb una imatge orant en relleu.