❮
❯
Si bé el lloc de Paretdelgada apareix documentat des del segle XII a la carta de població de
Un conjunt d’edificacions configuraven el santuari:L església, porxo, casa dels ermitans, cavallerisses i dependències menors. L’església, d’una sola nau, coberta a doble vessant, sobre enteixinat decorat de fusta, presenta interessants restes de pintura decorativa. La porta d’accés, adovellada d’arc de mig punt presenta un escut renaixentista de mig relleu de pedra situat a la dovella central de la portalada principal. Es tracta d’un bust d’una figura d’un àngel que té les ales col·locades a banda i banda del rostre, i amb la seva boca està sostenint l’escut, en el qual s’hi representa un arbre de tres branques amb les seves arrels, i a banda i banda del tronc dues "T".
Si bé s’hi portaren reformes el segle XIV, fou el segle XVI el de major activitat constructiva. El 1518 es construí el cor, el 1523 es bastí la sagristia nova i el 1526 es reparà el campanar. La capella de la Verge de la Pietat , obra de Pere Blai, data de 1600 i entre 1739 i 1746 s’amplià el conjunt amb una capella i un cambril. Arran d’un incendi la capella fou refeta a la segona meitat del segle XVIII i novament restaurada el 1959 despés de la seva destrucció el 1936.
El santuari tenia els altars medievals de Santa Maria i el de Sant Bartomeu. Al segle XVI figuraven els altars de Sant Llop, Sant Miquel, Sant Antoni, Santa Càndia i Sant Serapi. I fins 1936 conservà una talla romànica d’una Mare de Déu bruna que rebia l’advocació de Mare de Déu de les Neus.
