Santuari de la Paretdelgada de la Selva del Camp

Santuari de la Paretdelgada de la Selva del Camp

Si bé el lloc de Paretdelgada apareix documentat des del segle XII a la carta de població de la Selva del Camp com ad parietes graciles, l’ermita o santuari, bastit sobre les restes d’una vil·la romana, segurament que no ho fou fins el segle XIII. El santuari fou servit per donades o ermitanes segons document de 1306 i el 1313 l’arquebisbe Rocabertí donà autorització per edificar la casa habitació dels encarregats del santuari.


Un conjunt d’edificacions configuraven el santuari:L església, porxo, casa dels ermitans, cavallerisses i dependències menors. L’església, d’una sola nau, coberta a doble vessant, sobre enteixinat decorat de fusta, presenta interessants restes de pintura decorativa. La porta d’accés, adovellada d’arc de mig punt presenta un escut renaixentista de mig relleu de pedra situat a la dovella central de la portalada principal. Es tracta d’un bust d’una figura d’un àngel que té les ales col·locades a banda i banda del rostre, i amb la seva boca està sostenint l’escut, en el qual s’hi representa un arbre de tres branques amb les seves arrels, i a banda i banda del tronc dues "T".

Si bé s’hi portaren reformes el segle XIV, fou el segle XVI el de major activitat constructiva. El 1518 es construí el cor, el 1523 es bastí la sagristia nova i el 1526 es reparà el campanar. La capella de la Verge de la Pietat, obra de Pere Blai, data de 1600 i entre 1739 i 1746 s’amplià el conjunt amb una capella i un cambril. Arran d’un incendi la capella fou refeta a la segona meitat del segle XVIII i novament restaurada el 1959 despés de la seva destrucció el 1936.

El santuari tenia els altars medievals de Santa Maria i el de Sant Bartomeu. Al segle XVI figuraven els altars de Sant Llop, Sant Miquel, Sant Antoni, Santa Càndia i Sant Serapi. I fins 1936 conservà una talla romànica d’una Mare de Déu bruna que rebia l’advocació de Mare de Déu de les Neus.
Torna a dalt