El Santuari de Lord està ubicat en un indret excepcional, dalt d’un penyal, a la coneguda mola de Lord, un tossal aïllat entre cingleres. L’església està documentada des de l’any 989. Es coneix l’existència d’administradors i múltiples donacions i llegats en el decurs del període medieval. Des de 1587 a 1634 s’hi estableix una comunitat de frares dominics. El 1695 el temple és ampliat i reformat notablement, amb un nou presbiteri, sis capelles laterals i una hostatgeria. Al segle XVIII, el 1785, s’iniciaren les obres d’una nova església però en el decurs de les guerres carlines és destruït; concretament les tropes isabelines comandades pel general Niubó l’any 1836 prenen foc al santuari i es parla que fins i tot la imatge de la Mare de Déu desapareix. El culte es recupera el 1847 a la parroquial de Sant Llorenç en un altra lateral.
L’actual edifici, de característiques neoclàssiques, fou aixecat per iniciativa de l’industrial Esteve Monegal. Així el 1867 es van recuperar els terrenys que havien estat confiscats per l’estat i el 1870 es consagrava la nova església. El 25 de març d’aquell mateix any, festivitat de l’Encarnació de la Verge, es va retornar la imatge de la Mare de Deú que es guardava a la parroquial de Sant Llorenç des del citat 1847.
Es tracta d’una església d’una única nau amb volta de canó i capelles laterals entre contraforts. Té 31 metres de llarg i 17 metres d’ample. La façana és molt austera, amb una petita capelleta amb la Mare de Déu i un òcul com a únics detalls ornamentals. El campanar octogonal, també és molt simple i arquitectònicament auster.
El 1881 la casa i el santuari foren cedits a una comunitat de la Trapa, arribats de Divielle (migdia de França) que hi van romandre fins l’any 1883. El 1896 un gran incendi ocasionat per un raig va destruir la fàbrica del temple i els retaules i altars. La imatge de la Mare de Déu fou rescatada per Joan Pey tot arriscant la seva vida. Es va restaurar de nou tot l’edifici i el 1901 es va retornar el culte. El 1936 Josep Monegal havia fet construir un nou retaule que es va destruir en el decurs de la guerra civil. La imatge de la Mare de Déu que havia desaparegut en el decurs de la guerra fou localitzada el 16 d’octubre de 1939, gairebé per casualitat, a la localitat fronterera de Darnius. Fou entronitzada de nou al santuari el 28 de juliol de 1940.
Al centre del retaule major actual, obra del taller de J. Riera Casanovas d’inicis del segle XX, està el cambril de la Mare de Déu de Lord, una imatge molt reformada que poc recorda l’original romànica. La Mare de Déu i el Fill -dret damunt el genoll esquerre de la Mare-, ambdós de pell bruna, es representen coronats i mirant-se mútuament, en una actitud difícil de trobar en una imatge d’aquestes característiques.
Diu la llegenda, recollida pel P. Narcís Camós l’any 1657, que “abans del regnat d’Hug, un bou d’una casa antiga denominada en temps passats Ponç de Torroella va anar al lloc de la troballa i es va agenollar diverses vegades, bramant repetidament, fins que va anar un pastor, un jove bover i va veure la imatge que havia descobert el bou de dins la terra. Van donar notícia a la parròquia i van anar a buscar-la en processó ”. En la mateixa publicació “Jardín de Maria” el P. Camós descriu com era la imatge: “de madera y está sentada en un trono, sobre una almohada. Está pintada de un color muy viejo y un tanto oscuro. Lleva una toca que llega hasta las espaldas, es muy grave, afable y morena, y está un tanto risueña. Está inclinada a su hijo, el cual parece le da dulces ósculos. Al Jesús tiene en el lado izquierdo y está en pie, arrimado al pecho, vestido con un sayo a media manga. Está descalzo, da la bendición con la mano derecha quedando los dos muy hermosos, graves y devotos ”. Sembla que la imatge actual és similar a la descrita al segle XVII tot i que amb alguna modificació. De fet es té constància que l’escultor Renart la va restaurar el 1923 i parla d’una imatge que es pot datar a meitat del segle XVI.
Estan flanquejats per sant Llorenç -amb la graella del martiri- i sant Esteve –amb la palma del martiri i un llibre dels Evangelis a la ma-. Les pintures de les parets laterals del presbiteri són obra de Lluís Masriera de l’any 1923 i representen la troballa de la Mare de Déu i la processó devota fins al santuari.
