Ajuntament de Les Cabanyes
C/ Bisbe Torras i Bages, 6
08794
Tel: 93 892 10 48
Ajuntament de Les Cabanyes
C/ Bisbe Torras i Bages, 6
08794
Tel: 93 892 10 48
A les vil·les romanes, el confort ambiental depenia d’un conjunt de solucions tècniques molt ben pensades que afectaven la il·luminació, la ventilació i la gestió de l’aigua. Aquests sistemes mostraven el nivell avançat d’enginyeria domèstica romana.
Pel que fa a la il·luminació, les estances interiors s’il·luminaven principalment amb llum natural, aprofitant patis oberts com l’atri o el peristil, que permetien l’entrada de llum a les habitacions. Quan la llum natural no era suficient, s’utilitzaven llànties d’oli (lucernae) i, en espais més amplis, torxes. Les obertures als murs i sostres també ajudaven a distribuir millor la llum.
La ventilació es resolia mitjançant la disposició oberta dels espais i la presència de patis interiors, que afavorien la circulació de l’aire. Les vil·les estaven dissenyades per generar corrents d’aire naturals, reduint la humitat i millorant les condicions de salubritat. En alguns casos, les obertures elevades o finestres petites ajudaven a regular la temperatura.
La recollida i gestió de l’aigua era un altre aspecte clau. Moltes vil·les disposaven de cisternes per recollir l’aigua de pluja a través de teulades inclinades i canals. Aquesta aigua es guardava per a ús domèstic, agrícola o per alimentar fonts i banys. També es construïen canalitzacions i petits sistemes de drenatge per evitar inundacions i evacuar l’aigua residual cap a fosses o sistemes més amplis.
En conjunt, aquests sistemes d’il·luminació, ventilació i aigua mostren que les vil·les romanes no eren només espais agrícoles, sinó també entorns dissenyats amb criteris de funcionalitat, higiene i comoditat avançats per al seu temps.
Curiositats
El sistema del compluvi i l’impluvi era clau per a la recollida d’aigua de pluja i també per a la il·luminació natural de l’interior.
El compluvi era l’obertura rectangular situada al sostre de l’atri, lleugerament inclinat cap endins per conduir l’aigua de la pluja cap a l’interior de la casa. Aquesta obertura també permetia l’entrada de llum natural i afavoria la ventilació dels espais centrals.
L’impluvi, en canvi, era la bassa o dipòsit poc profund situat just sota el compluvi, al terra de l’atri. La seva funció era recollir l’aigua de pluja que queia des del sostre. Des d’allí, l’aigua es podia emmagatzemar en una cisterna subterrània per al seu ús posterior, especialment per a usos domèstics o de servei.
Aquest sistema formava un conjunt molt eficient de gestió de l’aigua, integrat en l’arquitectura de la casa. A més de la seva funció pràctica, l’impluvi sovint tenia també un valor decoratiu, amb revestiments de marbre o mosaic en les cases més riques.
En conjunt, el binomi compluvi–impluvi mostra com els romans combinaven enginyeria, arquitectura i vida quotidiana, aprofitant els recursos naturals per millorar el confort domèstic.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Vil·la romana de Sant Valentí ***