Torricons i mirador panoràmic del Parc de Sant eloi de Tàrrega ***

Tàrrega - escut

Ajuntament de Tàrrega

Plaça Major, 1

25300

Tel: 973 31 16 08

www.tarrega.cat

[email protected]

Torricons i mirador panoràmic del Parc de Sant eloi de Tàrrega ***

Els tres torricons, coneguts popularment amb el nom evocador de les “mirandes”, s’alcen encara avui damunt l’esplanada de l’ermita de Sant Eloi com guardians muts d’un temps convuls. La seva silueta, retallada contra el cel de la serra, conserva l’eco dels anys difícils en què foren bastits, entre 1872 i 1874, en ple esclat de la tercera guerra carlina. Pedres de vigilància i de resistència, aquests torricons contemplaren des de les altures la incertesa d’una terra marcada pel conflicte i la por.


Es diu que, més enllà de la seva funció defensiva, també serviren de calabossos, i encara sembla que les seves parets fredes guardin el record dels silencis i de les ombres dels qui hi foren reclosos. Amb el pas dels anys, el vent ha esborrat els crits i les passes, però no la memòria que habita en cada pedra.


La construcció d’aquest conjunt defensiu fou impulsada per l’estament militar liberal allotjat a Tàrrega durant aquell període bèl·lic. Els comandaments havien concebut un projecte ambiciós: quatre torricons units per muralles que encerclessin completament l’entorn de l’ermita de Sant Eloi, convertint la serra en una autèntica fortalesa dominant la vila i els seus camins. Però els designis de la història sovint són més poderosos que els plans dels homes.


L’any 1874, la devastadora riuada de Santa Tecla colpejà amb fúria la ciutat, enderrocant part de la muralla medieval i moltes cases del sector sud de Tàrrega. Davant aquella tragèdia, les prioritats canviaren de manera inevitable. Els esforços i els recursos destinats a culminar la fortificació de Sant Eloi hagueren de ser desviats cap a la reconstrucció de la ciutat ferida, cap a les llars destruïdes i els carrers negats pel dolor de l’aigua.


Així fou com el projecte defensiu restà inacabat, i només tres torricons arribaren a veure completada la seva existència. Potser per això desprenen encara avui una bellesa melangiosa, com obres interrompudes pel destí. Des de la seva talaia silenciosa, continuen mirant Tàrrega amb la serenor dels vells sentinelles que han après que, al capdavall, les guerres i les tempestes passen, però la memòria de les pedres perdura.

Curiositats

Tal i com relata Glòria Coma i Torres a “Les fortificacions a Tàrrega durants el segle XIX. Anàlisi de la correspondència i els informes militars” i citem textualment:


En plena guerra carlina, la correspondència entre les autoritats militars és constant. En una, l’enginyer militar de la plaça de Tàrrega reclama al governador militar un canó per col·locar-lo al fortí de Sant Eloi. És interessant aquesta part, perquè en una de les cartes es descriu l’estratègia militar que durant la guerra es va desenvolupar a Tàrrega i que demostra que la vila va estar ocupada per militars durant la contesa, alhora que esdevenia un important punt estratègic de defensa de la zona. En la carta, l’enginyer militar defensa la permanència d’una guarnició de soldats anomenada «de Sòria» davant la possibilitat de ser substituïda per quintes. L’enginyer militar defensa la professionalitat i confiança de la guarnició a Tàrrega i les seves qualitats per a la defensa de la vila, que considera un lloc estratègic a la comarca davant la possibilitat que pugui ser atacada per grups facciosos de carlins. Així mateix, s’hi fa referència a la necessitat també de reforçar el fortí de Sant Eloi amb un nou canó, que «según las posiciones competentes es insuficiente para si V.E. por la cual cosa se dignara disponer que demandara colocar otro y estaria asegurada su defensa y con ella la de la villa»


(...) Finalment, hi ha dues cartes datades l’any 1876 que parlen de la fortificació de l’ermita de Sant Eloi. Es parla de la necessitat d’«habilitar la parte de la iglesia o capilla para el objeto que fue construida»,25 atès que hi havia una guarnició de soldats. Sembla que podria haver-hi hagut un debat perquè els militars deixessin la fortificació de Sant Eloi, deixant només un punt de vigilància. El document esmenta l’ermita i no menciona les torres. Ara bé, cal tenir en compte que la carta està datada al juny i la Tercera Guerra Carlina acabà al febrer; per tant, els exèrcits es replegarien arreu. En tot cas, documenta que Sant Eloi fou un lloc estratègic de defensa militar de Tàrrega.

Tàrrega - Parc de Sant Eloi - Torricons i mirador panoràmic
Tàrrega - Parc de Sant Eloi - Torricons i mirador panoràmic
Tàrrega - Parc de Sant Eloi - Torricons i mirador panoràmic
Tàrrega - Parc de Sant Eloi - Torricons i mirador panoràmic

Veure la pàgina principal amb totes les experiències

Parc de Sant Eloi de Tàrrega ***

Parc de Sant Eloi de Tàrrega ***

Torna a dalt