Llegat de Josep Lladonosa a la Biblioteca Pública d'Alguaire
| ||||||
Dos anys abans de morir, el 1988 Josep Lladonosa i Pujol va llegar el seu arxiu a la vila d’Alguaire, quedant dipositat en un espai singular dintre de la Biblioteca, ubicada a les antigues escoles del poble. Des del 1992 és gestionat pel Patronat municipal que porta el seu nom i és de consulta pública. El llegat conte l’arxiu personal i la biblioteca de l’historiador. D’una banda tots els seus manuscrits, el laboriós fitxer confegit al llarg de tota la seva vida, correspondència i altra documentació auxiliar. De l’altra banda, la col·lecció de llibres, opuscles i separates de la seva biblioteca, les seves pròpies publicacions, les col·leccions de periòdics, diferent material imprès, goigs, programes de festes, catàlegs, gravats, mapes, plànols i fotografies. El Llegat aporta, així mateix, documentació familiar i professional, dossiers de premsa, diplomes, reconeixements, diversos objectes i una part del seu mobiliari de despatx. Josep Lladonosa i Pujol, nascut a Alguaire el 1907, fou un historiador de formació autodidacta, que dedicà gran part de la seva investigació a estudiar la història de les comarques de Lleida i compaginà la seva feina, primer de fuster i després de mestre, amb la seva vocació de periodista, escriptor i historiador. | ||||||
Fou col·laborador del diari “La Mañana” a partir de 1939, i el 1958 va escriure una sèrie d'articles que donarien lloc als cinc volums de "Calles y Plazas de Lérida", publicats per l'Ajuntament de la ciutat entre 1961 i 1978 i que li van valdre el títol de Cronista Oficial de la Ciutat de Lleida. Josep Lladonosa fou repetidament guardonat en els certàmens de l’Acadèmia Mariana i un assidu col·laborador de l’Institut d’Estudis Ilerdencs quasi des de la seva fundació l’any 1942.
La seva recerca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó li van permetre establir contacte amb coneguts historiadors com Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives, Miquel Batllori, Jordi Rubió i Santiago Sobrequés, entre d'altres. Més tard conegué els historiadors John Elliot i Pierre Vilar. Aquests contactes van ajudar-lo a modernitzar la seva tasca historiogràfica. | ||||||
El 1953 obtingué el premi Pròsper de Bofarull de l'Institut d'Estudis Catalans amb la monografia sobre l'Estudi General de Lleida, premi que li va permetre ingressar a la Societat Catalana d'Estudis Històrics de l'esmentada Institució. Josep Lladonosa fou un autor prolífic. Entre d’altres podem destacar: "La Ciutat de Lleida" (en tres volums), "Història de la Diputació de Lleida", "Història de Lleida" (en dos volums), així com nombrosos estudis d'història local com "La Fuliola", "Nou segles d'història (1080-1980)" o la "Història d'Alguaire i el seu monestir Santjoanista". També conreà altres gèneres com la novel·la històrica ("Un toll de sang a terra"), el gènere memorístic ("Setanta-cinc anys de records"), i el teatre ("La Guillemota d'Àger”) i va posar lletra a sarsueles com "La fi de Macot" i "El Balcó del Serraller".
Al llarg de la seva vida per la seva dilatada obra va rebre nombrosos reconeixements. Fou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, membre de la Real Academia de la Historia de Madrid... i el 1982 li fou concedida la màxima distinció de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi. | ||||||
| ||||||
