A pocs metres de l’església trobem una font de clot coberta amb volta lleugerament apuntada, feta de pedra seca. A l’hora de cobrir cal distingir tres tècniques diferents: La falsa cúpula o volta cònica, la volta i la cúpula. La coberta de falsa cúpula s’aconsegueix amb la superposició de les pedres, es a dir per aproximació successiva de fileres horitzontals de pedres formant anells o filades les quals en arribar a una certa alçada es van endinsant fins a tancar l’obertura o deixar un petit buit que es tanca amb una llosa plana anomenada "cobertera"; les pedres son col·locades amb un petit desnivell cap a l’exterior per evitar filtratges.
A les de cúpula semiesfèrica, les pedres es van posant filera per filera en espiral, en rotació a un eix central imaginari desnivellades, cap a l’interior per tal d’aconseguir una cúpula i tancar-la amb la pedra central o clau.
|
Les construïdes amb tancament de volta es feien amb l’ajut d’un motlle de fusta on descansaven les pedres dels diversos arcs, aquestos arranquen des de les parets i a una certa alçada de terra.
És un tipus de font molt característic d’aquestes contrades que a més de ser una surgència d’aigua natural també recull les aigües superficials de l’entorn que provenen de la pluja, com si fos una mena d’aljub ja que manté les característiques d’aquest tipus d’edificacions hidràuliques, consistents en un dipòsit rectangular ample i de poca fondària, excavat a terra i revestit amb pedres i tapat de volta, que serveix avui en dia encara per recollir l’aigua de pluja que corre per terra.
|
