Sant Guim de Freixenet

Segarra, Lleida

Sant Guim de Freixenet - Escut

Ajuntament de Sant Guim de Freixenet

Pl. Dr. Perelló, 4

25270

Tel: 973 556 035

www.santguim.cat

[email protected]

De botigues

Comerços a Sant Guim de Freixenet

Sant Guim de Freixenet - Església parroquial del Sagrat Cor
Habitants: 1.233
Extensió: 25.10 Km²
Altitud: 738 m
Comarca i província: Segarra, Lleida
Etimologia:

Sant Guim de Freixenet prové del diminutiu del català Guillem , derivat del germànic Willahelm , nom propi de persona; del llatí fraxinetum ’lloc de freixes’

Gentilici: santguimenc -enca

Sant Guim de Freixenet: història, patrimoni, pobles i secrets d’un paisatge de la Segarra

Sant Guim de Freixenet és un municipi de la Segarra que explica dues històries alhora. Una és medieval, feta de castells, parròquies, masies i petits nuclis escampats per l’altiplà. L’altra és molt més moderna i va començar amb el ferrocarril, quan el tren va transformar un territori agrícola i va fer créixer el poble que avui és la capital municipal.

Amb 25,10 km², 738 metres d’altitud i 1.233 habitants, el municipi reuneix un nucli central i diversos pobles, masies i despoblats. El terme se situa a l’extrem oriental de la Segarra, en contacte amb l’Anoia, entre les valls de l’Ondara i del Sió.

La seva etimologia també resumeix part del paisatge: Sant Guim deriva del diminutiu de Guillem, mentre que Freixenet prové del llatí fraxinetum, relacionat amb un lloc poblat de freixes.

Per descobrir Sant Guim de Freixenet, però, cal mirar més enllà del nucli central. Els camins porten fins a petits pobles amb esglésies, fonts, torres i restes de castells que expliquen una història molt anterior a la del ferrocarril.

On es troba Sant Guim de Freixenet?

Sant Guim de Freixenet forma part de la comarca de la Segarra i ocupa una zona d’altiplà marcada pels camps de cereal, les petites serres i les fondalades. El punt més alt del terme és el Tossal Magre, de 769 metres, i el territori actua com a divisòria d’aigües entre les conques de l’Ebre i del Llobregat.

Els límits municipals posen Sant Guim de Freixenet en contacte amb Pujalt, Veciana, Copons, Santa Maria del Camí, Argençola, Montmaneu, Ribera d’Ondara i Estaràs.

És un paisatge que pot semblar sobri a primer cop d’ull, però que canvia constantment amb la llum. A la primavera, el verd dels camps transforma les planes; a l’estiu, el cereal i les terres seques donen al territori aquella tonalitat daurada tan característica de la Segarra.

Quins són els nuclis de Sant Guim de Freixenet?

La personalitat de Sant Guim de Freixenet es troba també fora del poble principal. El municipi reuneix Altadill, Amorós, Castell de Santa Maria, Freixenet de Segarra, Melió, Palamós, la Rabassa, Sant Guim de la Rabassa, Sendomí i la Tallada, a més del nucli central.

No tots tenen avui la mateixa realitat. Altadill i Palamós són despoblats, mentre que Melió correspon a un petit conjunt de masies. Altres nuclis, com Freixenet, la Tallada, Sendomí o la Rabassa, mantenen encara una estructura de poble i un patrimoni que permet entendre el passat del municipi.

Què podem visitar a Freixenet de Sant Guim de Freixenet?

Freixenet de Segarra és un dels nuclis essencials per entendre els orígens de Sant Guim de Freixenet. El topònim està relacionat amb el freixe i amb el significat de freixeda, un lloc on aquests arbres eren abundants.

La joia patrimonial és Santa Maria de Freixenet, documentada des de l’edat mitjana. L’edifici actual ha patit diverses reformes i va ser refet l’any 1892, però conserva elements de la construcció romànica.

Al nucli també hi ha testimonis relacionats amb l’antic ús de l’aigua, com pous i rentadors, que ajuden a imaginar la vida quotidiana d’un poble rural en què cada font, cada safareig i cada reserva d’aigua tenien una importància enorme.

Què podem veure a la Rabassa dins Sant Guim de Freixenet?

La Rabassa és un altre dels nuclis històrics de Sant Guim de Freixenet. El principal element patrimonial és Sant Cristòfol de la Rabassa, una església vinculada a l’organització parroquial medieval del territori.

La figura de Sant Cristòfol també connecta el nucli amb una de les tradicions populars més antigues del cristianisme, la del gegant que ajuda els viatgers a travessar les aigües.

La Rabassa conserva així aquesta combinació tan característica de Sant Guim de Freixenet: arquitectura religiosa, paisatge agrícola i memòria oral.

Què té d’especial Sendomí o Sant Domí a Sant Guim de Freixenet?

Sendomí o Sant Domí és un dels llocs més interessants per als amants del patrimoni medieval.

Allà es conserven les restes de l’antic castell de Sant Domí, integrades actualment en un habitatge conegut com a Cal Raich. La part inferior de la casa incorpora la base d’una antiga torre semicircular, amb diversos metres d’obra medieval conservada.

També hi trobem Sant Pere de Sendomí, la Font dels Pastors, els antics abeuradors i la Font de Branques.

És un conjunt discret però valuós: les restes del castell no s’imposen sobre el paisatge, sinó que hi apareixen gairebé amagades, com una pista que obliga el visitant a mirar amb més atenció.

Què queda d’Amorós i Altadill a Sant Guim de Freixenet?

A Amorós, l’església de Sant Cosme i Sant Damià conserva la vinculació amb l’antic castell del lloc. És un edifici de dimensions modestes, però amb elements decoratius interiors que li aporten personalitat.

Altadill, avui despoblat, conserva Sant Salvador d’Altadill i la seva font.

En aquest cas, el paisatge té un valor especial perquè el despoblament ha deixat una sensació de temps aturat. Les cases i els edificis religiosos recorden una època en què aquests petits nuclis eren espais vius i habitats.

Què podem visitar a la Tallada de Sant Guim de Freixenet?

La Tallada és un dels llocs amb més càrrega històrica de Sant Guim de Freixenet. El seu castell ja apareix documentat l’any 1064 i encara es conserva una estructura semicircular que probablement correspon a una part de l’antiga fortificació.

El nucli també conserva Sant Martí de la Tallada, una església amb l’aspecte actual principalment neoclàssic que té entre els seus elements destacats una pica baptismal de 1654.

La Tallada és un exemple clar de com els antics castells i les parròquies medievals han acabat determinant la forma dels pobles actuals.

Per què Sant Guim de la Rabassa o Sant Guim Vell és clau per entendre Sant Guim de Freixenet?

Sant Guim de la Rabassa, conegut també com Sant Guim Vell, és fonamental per entendre l’origen del nom de Sant Guim de Freixenet.

Aquí hi havia l’antic nucli que conserva la memòria medieval de Sant Guim, amb el conjunt de Sant Andreu i Sant Guillem i l’antic convent.

I aquí apareix una de les curiositats més singulars del municipi: el Pas Cobert del Tren, un túnel d’uns 100 metres que passa per sota de la via ferroviària i connecta diferents sectors del nucli.

És una imatge gairebé simbòlica. A dalt, el ferrocarril que va transformar el territori al segle XIX. A sota, el poble antic que ens porta molt més enrere en el temps.

Quina és la història de Sant Guim de Freixenet?

La història de Sant Guim de Freixenet és anterior al poble actual.

Els diferents nuclis del terme es van consolidar sobretot a partir del segle XI, en el context de la repoblació i l’organització feudal de la Catalunya medieval. Freixenet, la Rabassa, Sendomí i Sant Guim de la Rabassa ja tenien presència documentada durant aquest període.

Durant segles, el territori es va estructurar al voltant de castells, parròquies, masies i explotacions agrícoles.

Però el gran canvi arribaria al segle XIX.

El 30 de maig de 1860 hi va passar per primera vegada el tren en el trajecte entre Manresa i Lleida. L’estació, però, no es va inaugurar fins al 1885.

A partir d’aquell moment va començar a créixer un nou nucli urbà al voltant de la infraestructura ferroviària. L’anomenat primer Sant Guim de l’Estació va anar guanyant importància gràcies al transport de mercaderies i al moviment de persones.

L’estació va esdevenir especialment important per al moviment de gra i palla, i al seu voltant van aparèixer magatzems, habitatges, comerços i serveis.

El que havia estat un espai rural va adquirir una nova centralitat.

Quan es va convertir Sant Guim de Freixenet en la capital municipal?

Durant anys, la capitalitat corresponia a Freixenet, el nucli que tenia un pes històric més important.

L’any 1935, l’Ajuntament es va traslladar a Sant Guim. Durant la Guerra Civil hi va haver un retorn temporal a Freixenet, però després del conflicte la capital municipal es va establir definitivament al nou centre ferroviari.

L’any 1956, el municipi va adoptar oficialment el nom de Sant Guim de Freixenet.

Així es va produir una transformació poc habitual: un poble nascut al costat del ferrocarril va acabar donant nom a tot un municipi format per nuclis molt més antics.

Què va passar a Sant Guim de Freixenet durant la Guerra Civil?

El 5 d’abril de 1938, l’estació de Sant Guim de Freixenet va ser bombardejada durant la Guerra Civil.

Segons la documentació municipal, l’atac podria haver estat relacionat amb el tren hospital número 20 del govern republicà.

L’episodi ajuda a entendre la importància estratègica que havia adquirit el ferrocarril. Aquella infraestructura que havia portat prosperitat i desenvolupament al poble també convertia el municipi en un objectiu en temps de guerra.

En aquell moment, a més, el municipi es deia Pineda de Segarra.

Com és l’economia de Sant Guim de Freixenet?

L’economia de Sant Guim de Freixenet té una arrel clarament agrícola.

Els cereals de secà, especialment el blat i l’ordi, continuen dibuixant bona part del paisatge. També hi ha activitat ramadera, amb un pes històric important de les explotacions porcines i avícoles.

Precisament aquesta presència de les granges de gallines ponedores explica una de les grans icones del municipi: l’ou.

Amb el temps, l’activitat econòmica s’ha diversificat. Sant Guim de Freixenet disposa de zones industrials com La Vaqueria, La Tallada i Bosc del Ferran, amb empreses relacionades amb sectors com l’alimentació, el metall i altres activitats productives.

El municipi, per tant, continua mantenint una relació estreta amb el camp, però ja no és exclusivament agrícola.

Què visitar a Sant Guim de Freixenet? Els imprescindibles

Una visita a Sant Guim de Freixenet pot començar pel nucli central i continuar després pels antics pobles del terme.

El primer gran element a conèixer és l’Església del Sagrat Cor de Jesús, construïda per donar servei religiós al nou nucli sorgit amb el ferrocarril. La primera pedra es va posar l’any 1923 i el temple es va inaugurar el 1928.

Però el gran símbol arquitectònic és el Sindicat o magatzem de blat, una obra de Cèsar Martinell.

L’edifici, vinculat al sindicalisme agrari de començaments del segle XX, està format per tres naus d’obra vista i destaca pels seus grans arcs parabòlics de maó.

És una construcció funcional però monumental al mateix temps. No és un palau ni una església: és arquitectura nascuda de l’agricultura.

Per això el Sindicat resumeix tan bé la personalitat de Sant Guim de Freixenet.

Quins altres punts d’interès té Sant Guim de Freixenet?

La proposta patrimonial de Festa Catalunya inclou com a punts d’interès la Rabassa, la Tallada, Sendomí o Sant Domí, Sant Guim de Freixenet, Amorós, Freixenet, Altadill, la Torre de Vilalta, el Castell de Santa Maria i Sant Guim de la Rabassa o Sant Guim Vell.

La Torre de Vilalta és una torre circular vinculada a un antic castell medieval i restaurada en els darrers anys.

El Castell de Santa Maria, situat damunt d’una serra, constitueix un altre dels testimonis del sistema de fortificacions que va organitzar aquest territori durant l’edat mitjana.

Aquests elements expliquen per què el patrimoni de Sant Guim de Freixenet no es pot concentrar en un únic itinerari urbà.

Quins arbres singulars podem trobar a Sant Guim de Freixenet?

El patrimoni natural de Sant Guim de Freixenet també té protagonistes concrets.

Un inventari del Centre d’Estudis Segarrencs va identificar 15 arbres singulars al municipi. En una activitat celebrada l’any 2018, se’n van visitar onze.

Entre els exemplars destacats hi ha l’Alzina grossa del camí vell de la Rubiola, amb gairebé quatre metres de perímetre, l’Alzina de Cal Pere Vidal i el Freixe de la plaça de l’església de Freixenet.

En una terra marcada pels camps de cereals, aquests grans arbres són petites illes de permanència. Han vist canviar els conreus, els camins i els habitants, però continuen formant part del paisatge.

Quines llegendes té Sant Guim de Freixenet?

La llegenda més coneguda és la del pou del diable, vinculada a l’entorn de la Rubiola.

Segons la tradició, un home que anava cap a Calaf va rebre un canut que no havia d’obrir. Quan el va destapar, en van sortir uns grills que es van convertir en dimonis. Les criatures haurien excavat un gran forat a la roca.

La història s’ha conservat com a patrimoni immaterial i forma part de la memòria popular de l’entorn de Sant Guim de Freixenet.

També es conserva la llegenda del clot de l’home mort, una narració tràgica sobre un captaire acusat injustament d’un robatori i assassinat. La tradició explica que, temps després, una font va brollar en aquell lloc i la fondalada va quedar associada per sempre a la seva història.

Aquestes narracions aporten una altra dimensió al territori. Allà on els documents expliquen castells i parròquies, les llegendes hi posen dimonis, tragèdies i misteris.

Quines fires i festes se celebren a Sant Guim de Freixenet?

La gran festa gastronòmica del municipi és la Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet.

Nascuda a mitjan dècada de 1990, la fira ha arribat a la seva 29a edició l’any 2026 i s’ha convertit en una de les cites més singulars del calendari firal de la Segarra.

El programa inclou esmorzars d’ous, degustacions, mercat artesanal i alimentari, activitats familiars i actes de cultura popular.

L’ou no és un producte escollit a l’atzar. Està directament relacionat amb la tradició ramadera del municipi i amb el pes que hi han tingut les granges de gallines ponedores.

Al llarg dels anys, la Fira de l’Ou també ha servit per reconèixer figures conegudes de la societat catalana amb els Ous de Plata.

Entre les persones distingides hi ha hagut Gerard Piqué, Jordi Basté, Xavier Graset, Laia Sanz, Marc Coma, Emma Vilarasau, Màrius Serra, Empar Moliner, Manel Alías, Quim Masferrer, Helena Garcia Melero i, el 2026, Ada Parellada.

Quan és la Festa Major de Sant Guim de Freixenet?

La Festa Major de Sant Guim de Freixenet és una altra de les grans cites del calendari local. Habitualment reuneix balls, concerts, teatre, activitats infantils, jocs de cucanya, atraccions i correfoc.

El calendari festiu es completa amb les festes majors dels diferents nuclis del terme i amb celebracions tradicionals com Sant Jordi, Sant Joan, la Diada i Nadal.

Quins personatges famosos tenen arrels a Sant Guim de Freixenet?

En aquest apartat, Sant Guim de Freixenet té una vinculació especialment destacada amb l’esport i el periodisme.

El nom més conegut és el del futbolista Gerard Piqué.

La seva família té arrels a Sant Guim de Freixenet i el mateix Piqué ha mantingut una relació visible amb el municipi. El 24 de maig de 2017 va participar en la inauguració del Cruyff Court de Sant Guim de Freixenet, instal·lat a l’escola Estel.

L’acte va ser especialment significatiu perquè el futbolista hi va anar acompanyat de familiars i perquè el projecte permetia deixar al poble una instal·lació esportiva vinculada al seu nom i al llegat de Johan Cruyff.

Quins periodistes i locutors són de Sant Guim de Freixenet?

Un dels noms més destacats és Lluís Urpí Balsells, nascut a Sant Guim de Freixenet l’any 1962.

Periodista i professional de Catalunya Ràdio, Urpí ha desenvolupat una llarga trajectòria en informació esportiva, informatius i programes de la ràdio pública catalana. També va cobrir els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Radiodifusió de la Generalitat.

La relació amb el poble ha continuat al llarg dels anys, també en actes públics vinculats a figures com Gerard Piqué.

El municipi té, a més, arrels familiars vinculades a la periodista Mònica Terribas. La seva mare és originària de Sant Guim de Freixenet i Terribas ha explicat en diferents ocasions aquesta vinculació amb la Segarra i amb els estius viscuts en aquest entorn.

La presència de professionals de la ràdio i del periodisme és una curiositat especialment remarcable en un municipi de les dimensions de Sant Guim de Freixenet.

Què fer a Sant Guim de Freixenet? Experiències i activitats

La millor manera de descobrir Sant Guim de Freixenet és combinar una visita patrimonial amb una passejada pel paisatge.

Al nucli central es pot recórrer l’entorn de l’estació, veure el Sagrat Cor i descobrir el Sindicat.

Festa Catalunya també proposa una visita autoguiada amb codis QR i recull el Centre d’Interpretació de la Segarra entre les propostes del municipi.

Els més caminadors poden optar per itineraris que connecten els diferents nuclis. La Caminada de la Marinada, per exemple, inclou recorreguts que permeten unir diversos punts del terme i descobrir-lo des d’una perspectiva rural.

Però l’experiència més interessant pot ser simplement sortir de la carretera principal i anar a buscar els petits pobles.

Freixenet, la Tallada, Sendomí, la Rabassa i Sant Guim Vell expliquen una altra història del municipi, més antiga i silenciosa.

Com arribar a Sant Guim de Freixenet?

El ferrocarril és, també en aquest aspecte, la forma més simbòlica d’arribar a Sant Guim de Freixenet.

L’estació i els seus edificis auxiliars formen part del patrimoni arquitectònic local i recorden que el poble modern va néixer al costat de les vies.

Per carretera, el municipi està connectat amb diferents poblacions de l’Alta Segarra i amb l’eix de la Panadella i de Calaf.

Arribar a Sant Guim de Freixenet amb tren té, per tant, un significat especial: és arribar al poble per la mateixa infraestructura que va fer possible el seu creixement.

Quin és el racó més desconegut de Sant Guim de Freixenet?

Els racons més interessants de Sant Guim de Freixenet no sempre són els més grans ni els més coneguts.

Altadill, amb el seu caràcter de nucli despoblat; Sant Domí, amb la torre medieval amagada dins una casa; Sant Guim Vell, amb les seves arrels històriques; o el Pas Cobert del Tren són espais que expliquen el municipi sense necessitat de grans monuments.

També ho fan els arbres singulars, les fonts i els antics espais d’aigua.

És en aquests petits detalls on apareix un Sant Guim de Freixenet més íntim, menys conegut i probablement més autèntic.

Quin fet curiós o enigma amaga Sant Guim de Freixenet?

Potser el gran enigma de Sant Guim de Freixenet és una paradoxa històrica.

Com pot ser que el poble que avui dona nom a tot el municipi sigui molt més jove que alguns dels nuclis que en formen part?

La resposta és el ferrocarril.

Els pobles antics expliquen la història medieval. Sant Guim de Freixenet, com a nucli central, explica la transformació del segle XIX.

El tren va arribar a un territori de camps i va crear un nou centre. Després hi van arribar els magatzems, els comerços, les cases i els serveis. Amb el temps, aquell poble nascut al costat de les vies va acabar convertint-se en capital municipal.

Aquesta és, probablement, la clau per entendre Sant Guim de Freixenet.

És un municipi en què les èpoques no han desaparegut, sinó que s’han anat acumulant. Els castells i les esglésies parlen de l’edat mitjana. El ferrocarril explica el segle XIX. El Sindicat de Cèsar Martinell recorda el món agrari i cooperatiu del segle XX. La Fira de l’Ou forma part de la identitat actual. I noms com Gerard Piqué i Lluís Urpí han portat el nom del municipi molt més enllà de la Segarra.

Entre camps de cereal, torres, fonts, esglésies i vies de tren, Sant Guim de Freixenet explica una història pròpia: la d’un territori antic que va canviar de centre sense perdre les seves arrels.

Què més s'hi pot fer a Sant Guim de Freixenet?

Experiències, rutes, esport, aventura, visites guiades i autoguiades, veus i secrets...

Centre d'Interpretació de la Segarra a Sant Guim de Freixenet

Centre d'Interpretació de la Segarra a Sant Guim de Freixenet

El Centre d’Interpretació de la Segarra és un espai cultural i turístic situat a Sant Guim de Freixenet, dedicat a divulgar el patrimoni natural, històric i cultural de la Segarra històrica. També fun...

Museus i Centres d'Interpretació
Sant Guim de Freixenet, visita autoguiada amb QR

Sant Guim de Freixenet, visita autoguiada amb QR

Els Ajuntaments de Catalunya i www.festacatalunya.cat col·laboren en millorar l’oferta turística del país.S'han instal·lat a diversos municipis, faristols i plaques amb codis QR, un suport informatiu...

Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
Visites Guiades al Sindicat modernista de Sant Guim de Freixenet

Visites Guiades al Sindicat modernista de Sant Guim de Freixenet

El primer dissabte de mes de les 11 a les 13 h. Les visites es poden concertar prèviament  trucant a l’ajuntament (973556035) o bé enviant un correu a [email protected]. S’ha fixat un preu de 2...

Rutes i visites guiades
03/10/2026
Caminada de la Marinada a Sant Guim de Freixenet

Caminada de la Marinada a Sant Guim de Freixenet

Aquesta caminada pretén ser un referent al municipi de Sant Guim de Freixenet, que amb un recorregut llarg de 24 km i un recorregut curt de 13 km, enllaçarà els nuclis agregats de Sant Guim de Freixen...

Esdeveniments esportius
09/05/2027
Torna a dalt