L’aparició de industries farineres mogudes per la força elèctrica va anar deixant en desús els molins fariners hidràulics. L’edifici del Molí de Vila-rodona fou comprat el febrer de 1919, junt amb un altre edifici del costat, pel Sindicat Agrícola i Caixa Rural que el va reformar i adequar com a seu social. La planta baixa fou dedicada a magatzem d’adobs i el primer pis al cafè. A l’espai que ocupava la bassa s’hi va edificar la sala del ball, que lateralment era contigua al cafè. En el pis superior hi foren instal·lades les oficines del Sindicat que agrupava la pagesia conservadora, les dretes durant la República. Es conserven uns croquis de l’arquitecte Cèsar Martinell, cosa que indica que de ben segur devia intervenir en la remodelació de l’edifici.
Els associats al Sindicat Agrícola i Caixa Rural, les persones i famílies de dretes, foren coneguts com «els del Molí» en contraposició «als de la Societat» que eren els pagesos associats a l’altre sindicat agrícola, les persones i famílies considerades d’esquerres. Aquest fet palesa la importància que tingueren els espais socio-recreatius durant el primer terç del segle XX.
Passada la guerra civil, després de la unificació dels dos sindicats agrícoles i dels seus espais recreatius, el cafè i la sala del ball continuaren funcionant sota l’administració del Sindicat o Cooperativa Agrícola de Vila-rodona fins a primers de novembre de 1966, quan amb la inauguració del Casal totes les activitats recreatives van ser traspassades a la nova entitat.
El cafè tenia quatre àmplies balconades que abocaven al carrer Major que era on el concentrava la major part de l’activitat comercial del poble. L’espai que ocupava el cafè pràcticament es conserva igual com es va deixar l’any 1966. No així la sala del ball que fou desmuntada i convertida en hort i jardí pels propietaris que compraren l’edifici a la Cooperativa Agrícola.
Text: Josep Santesmases i Ollé
|