Jordi Nogué Tuneu en el seu treball de final de grau d’Enginyeria Agroambiental i del Paistage, ens informa que “La Casa Forta del Despujol, o Cal Marquès com es coneixia popularment, és l’edifici principal i l’element més destacable de la finca. Amb un ús originalment defensiu, d’aquí que se l’anomeni “Casa forta”, es tracta d’un antic mas que va conservar el llinatge de Despujol des del 1180, i va ser reedificat i ampliat a partir deprincipis del segle XVII. És un edifici d’estil modern i contemporani que es troba en perfecte estat i conserva encara l’aire senyorial de l’aristocràcia catalana dels segles XVIII, XIX i XX.
|
Es tracta d’una casa residencial de planta quadrada coberta totalment de pedra i portal de llinda rectangular, amb la façana principal encarada cap al nord, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes.
A la casa s’hi adossa una torre de planta quadrada coberta a quatre aigües, amb un gran escut d’armes a nivell del segon pis. Al centre de l’edificació, a nivell del primer pis, s’hi obren dos balcons d’arc de mig punt amb un escut de la família al centre.
A la façana oest destaquen quatre finestrals de mig punt, un altre escut d’armes –on es representa un pujol, la flor de lis i un casc- i unes finestres geminades amb una columneta. En els últims segles, aquesta casa s’utilitzava com a residència de descans durant l’estiu.”
|
