L'espardenyer és el menestral que fabrica espardenyes.
L'ofici d'espardenyer, segons l'Enciclopèdia Catalana, tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. En canvi, a les ciutats, els espardenyers o estaven units amb el gremi dels corders o formaven part de confraries més àmplies. Només formaven un gremi separat en ciutats com Lleida, Vilafranca i Reus (1665-1804). A Barcelona, els espardenyers se separen del gremi dels corders durant uns anys, però s'hi tornaren a unir, d'una manera definitiva, l'any 1763.
L'espardenya és una peça de calcer lleugera de fibres naturals (com cotó, pells d'animals, vímet o lona) amb una sola de cànem, fibra d'espart (origen del seu nom), fique, jute o caranday, tradicional a moltes regions càlides del món.
Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot en zones poc humides, per la seva permeabilitat a l'aire que afavoreix la transpiració dels peus i absorbeix la suor.
A Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó i el País Valencià, així com les comarques murcianes frontereres amb aquest ha agafat caire de calçat nacional.
Aquesta casa de Ca l'Espardenyer de la Granadella, carrer La Pobla núm. 14, ha estat la llar de la família Gibert des de principis del segle XIX. En Ramon Gibert, d'ofici espardenyer, la comprà el 1820 a un ferrer de La Pobla de La Granadella i li donà nom.
El seu fill Ramon Gibert i Andreu, nascut l'any 1806, va ser també espardenyer, tal com consta en el seu testament de l'any 1858. Aquestes dades ens fan pensar que practicaven l'ofici des de feia temps, potser des del temps que s'elaborava el cànem a La Granadella, matèria necessària per a fer una espardenya.
|
|
Document de la família que ja parla de l'ofici
No sabem si els descendents del Ramon van deixar l'ofici d'espardenyer o van continuar practicant-lo perquè en els llibres de registre de l'ajuntament consten com a pagesos. Podria ser que, com diu l'Enciclopèdia.cat, s'hi dediquessin en temps de pluja o fred, i per això no consta en els documents com la principal activitat econòmica de la família. O també que haguessin deixat l'ofici per la dificultat d'aconseguir el cànem, ja que no se'n feia al poble.
El que sí que ha perdurat en el temps és el nom de la casa (ja fa dos segles que l'anomenem ca l'Espardenyer) i també el cognom Gibert de la família que s'ha mantingut com a primer fins que el Josep Gibert Guiu (1900-1980) i la Dolores Guiu Martí van tenir dues filles: la Ramona i la Carmina.
Una germana del Josep, més conegut com el Pau de l'Espardenyer perquè s'ho deia el seu pare, va comprar la casa del costat l'any 1918 i ara és tota una casa on viu el fill de la Ramona i la seva família.
|
