Un "saliner" és el lloc on hi ha les saleres del bestiar.
La salera és la pedra plana damunt la qual el pastor posa la sal necessària que ha de menjar el bestiar o també les pedres saleres que eren d'origen mineral i es compraven pels estables de casa, i que en arribar la mula o el ruc del tros llepaven.
De tots és coneguda l'apetència de cabres i ovelles per la sal, verdadera llepolia que no dubten a llepar precipitadament allà on la troben. Per això, prop de les serrades, i en general en qualsevol punt freqüentat pel bestiar, solien disposar-se les saleres, lloses planes a sobre d'altres pedres formant una mena de taula, d'uns 25 o 30 cm d'alçària, on els pastors posaven sal grossa en grans terrossos perquè la consumís el seu ramat.
|
|
Salera o pedra de sal
Aquí a La Granadella el negoci de la sal era molt necessari donat la quantitat de ramats, fins a 15, al final de segle XIX i a més cada casa tenia animals de treball, mules i rucs principalment. Tampoc cal oblidar que per passar els hiverns, més durs i freds que els actuals, a les cases es mataven un o dos porcs i s'utilitzava molta sal per a conservar la cansalada, els pernils i també les olives.
Les actes de l'ajuntament reflecteixen els acords dels "cupos" de cereals i sal per cada exercici. Els tributs municipals també ho constaten. Es cobrava un impost per la sal, pels líquids, les carns mortes i en conserva, el gra... Els ajuntaments respectius es queixen que aquests "cupos" són difícils de verificar, i per aquesta raó molts consistoris no els poden aplicar. Així va ser fins al primer quart del segle XX. N'és un exemple l'acta del 5 de juny de 1898.
Pensem que la família Saliner traginava amb sal. Hi ha documents escrits d'en Ramon Sentís Sabaté (1874), al que anomenaven "Salera". Casat amb Maria Nogués Escolà, filla de traginers i que vivien al Carrer Major.
Al seu fill, Ramon Sentís Nogués (1891), li van continuar dient "Salera", tal com consta en els rebuts dels impostos municipals i en algun d'ells l'anomenen "Salinas". Més tard ja canvia el renom a "Saliner". Ell compra una casa del carrer Mónica núm. 2 i s'hi trasllada a viure amb la seva dona Teresa Florensa Gibert.
El seu fill, Josep Sentís Florensa casat amb Pilar Cabré Beà (1926), ha continuat essent conegut pel nom de "Saliner", tot i que era pagès.
La darrera de la nissaga, la Pilar Sentís Cabré recorda que de petita, amb la padrina Tresa Florensa, anaven a l'hort i li deixava llepar amb els dits unes pedres que eren en un racó. Això ens fa pensar que encara que ja no es dediquessin a aquest ofici, sí que sabien reconèixer les pedres minerals de sal.
|
