S'anomena teuler a la persona que fabrica teules o en ven. El teuler treballa en una teuleria o bòbila.
L'ofici de teuler és una professió avui pràcticament desapareguda. Es dedicaven, principalment, a l'elaboració de teules, maons i rajoles. Tradicionalment, el material utilitzat era argila que s'obtenia dels voltants de la teuleria. A la Granadella es trobava (es troba encara avui) una de les teuleries més importants i millors de la zona. Està situada a la partida de les Escorres, on es pot veure tot el procés de fabricació.
Per fabricar les peces s'agafava l'argila a uns 200 m de distància de la teuleria, i amb carros es portava a una esplanada on es triturava, porgava i s'apilava. Després, en una bassa en forma de piscina (més o menys 3x1) es pastava amb els peus l'argila amb aigua i s'aconseguia el fang que posteriorment es col·locava en els diferents motlles depenent de l'element que es produïa.
Les peces es treien dels motlles i es deixaven assecar al sol en la mateixa esplanada entre 2 i 4 setmanes, depenent del temps. Quan ja estaven seques, s'introduïen al forn de llenya entre 800 o 1000 graus per a la seva cuita, que solia durar 2 o 3 dies. Es deixaven refredar, es treien del forn i s'apilaven a l'esplanada per la seva venda.
|
|
Teuler fent teules
La teuleria disposava d'una gran bassa tancada i empedrada on es recollia l'aigua pluvial pel procés de fabricació i per altres necessitats. Podríem dir que era una indústria molt pròspera, fabricaven peces variades en quantitat, que comercialitzaven a la Granadella i pobles del costat. La família Caelles, "els Teulers", que són els que donaren nom a la casa, ja fabricaven a finals del segle divuit, possiblement havien vingut de d'altres indrets.
De la família tenim referència del padrí Sisco i la padrina Maria que varen tenir sis fills i una filla. L'últim, el Salvador, que nasqué el 1889. Els sis fills, mentre varen ser solters i junt amb el pare, treballaven tots a la teuleria. Tenien a la mateixa fàbrica, una àmplia masia (mas) que els permetia viure còmodament, encara que disposessin també de casa al poble.
Possiblement, com que els germans es varen anar casant, la gran demanda de material i el negoci creixent, els germans optaren per deixar l'empresa familiar i creà la seva pròpia teuleria. Conegudes avui dia, una és a la carretera de Lleida i una altra a l'Escorra del Miquel del Sec. Un dels germans també en va arrendar una al Segrià.
La teuleria principal amb dos dels germans, el Salvador i el Ramonet, la varen fer funcionar fins a principis dels anys cinquanta, i de les últimes peces fabricades algunes estan col·locades per "Regiones Devastadas" a l'ajuntament i al "cuartel".
El Josep Mª Caelles, fill del Salvador i l'últim dels Teulers, explica que ell encara la va veure funcionar, però que al marxar l'últim germà, la varen haver de tancar. Al cap de poc temps va morir el seu pare. Les teuleries ja s'havien començat a industrialitzar i aquestes més artesanals havien deixat de ser rendibles.
Cal Teuler, tal com avui es coneix a La Granadella, està situada al carrer la Pobla. És la casa on va viure el Ramon Caelles, cosí del Josep Mª Els Teulers eren una de les cases benestants del poble.
S'explica com a anècdota, que la padrina Maria, anava a comprar al mercat a la plaça i a l'hora de pagar, es treia un feix de bitllets de la butxaca per donar a entendre que eren solvents.
|
