El xollador o esquilador és la persona encarregada de tallar el pèl a tota classe d'animals.
Els xolladors, dits esquiladors en altres zones de parla catalana, eren els "perruquers" d'equips i ovins.
Eren qui tot l'any, mínim dos cops, pelaven i arreglaven el pèl dels animals útils per a les feines del camp i pel transport: les mules, matxos, ases, cavalls i egües, als que els padrins anomenaven els animals. I eren també els que treien la llana als bens i a les ovelles.
|
|
Xollant la llana
Els xolladors de La Granadella quan tenien més feina era al gener, abans de Sant Antoni. Els animals de totes les cases havien d'estar ben guarnits per a la festa en què es beneïen. I a l'entrada de l'estiu per evitar la calor. A la primavera s'esquilaven els ramats. També anaven als pobles del costat, generalment caminant i carregats amb les eines.
Normalment, vestien amb brusa, faixa i camisa a sota, generalment de color negre. Duien una bossa amb totes les eines: bones estisores (les de xollar i les de fer la ratlla) amb les quals es feia la clenxa, la crina i la cua; el torçador, per fer estar quiets els animals agafant-los pel morro, i la maquineta de xollar, evidentment manual.
Ara costa molt de trobar xolladors, ja que la mecanització del camp va suposar el declivi del negoci a finals dels anys cinquanta, amb la substitució dels animals per tractors i maquinària especialitzada.
La família de Cal Xoll, que va donar nom a la casa, va arribar de Pancrudo (Terol). Però, podem certificar que vivien a La Granadella des de principis del segle XIX.
|
|
En Federico, l'últim xollador.
Els primers de la saga Martín que consten als llibres de registre de l'Ajuntament de la Granadella són l'Antonio Martín, casat amb la Josepa Cubells. Van tenir almenys dos fills que es van dedicar a l'ofici de xollador del pare: l'Antonio i el Josep Martín Cubells.
El Josep Martín Prats, fill del Josep Martín Cubells va seguir l'ofici de xollador, com també el seu fill Josep Martín Freixinet. Aquest, casat amb Teresa Prunera, va tenir cinc fills: el Josep, la Pura, el Federico, el Rogelio i la Tresina.
En Federico Martín Prunera (1920 - 2003), va continuar l'ofici del pare, essent l'últim xollador de la casa.
Els veïns del poble comenten que el Sr. Federico treballava molt bé i feia les ratlles molt boniques.
|
