Nucli històric de Móra la Nova: una vila entre l’Ebre, les xemeneies i el ferrocarril

El nucli històric de Móra la Nova és el resultat d’una història relativament recent, però marcada per transformacions profundes. La vila va néixer a l’altra banda de l’Ebre respecte de Móra d’Ebre, va créixer a partir dels antics masos i de l’activitat agrícola i comercial i, durant el segle XIX, va trobar en el vi, les alcoholeres i el comerç fluvial una important font de prosperitat. L’arribada del ferrocarril acabaria de transformar aquella població i la convertiria en un dels principals nusos de comunicació de la Ribera d’Ebre.

Els Masos de Móra i el naixement d’una vila

Els orígens de Móra la Nova cal buscar-los abans de la constitució del municipi. A l’esquerra de l’Ebre es van anar establint masos vinculats al conreu de les terres i a les possibilitats que oferia el riu com a via de transport.

El Mas de la Coixa és un dels testimonis més significatius d’aquest primer paisatge. La seva història està estretament relacionada amb els llaguters i amb el moviment de mercaderies per l’Ebre. Quan encara no existia el ferrocarril, el riu era la gran via de comunicació de la comarca i els llaguts transportaven cereals i altres productes entre les poblacions riberenques. La història de Móra la Nova, per tant, comença molt abans de les locomotores.

El creixement dels assentaments va acabar portant a la separació de Móra d’Ebre. El 3 d’abril de 1830 es va materialitzar la independència de Móra la Nova i començava així la construcció d’una identitat municipal pròpia.

El nou poble va créixer ràpidament. A mitjan segle XIX hi havia ja prop d’un centenar de cases, una plaça i sis carrers, amb el carrer Major com una de les principals vies de la població.

El carrer Major, la Casa de la Vila i una nova arquitectura urbana

El carrer Major és encara avui un dels espais que millor permeten entendre la configuració tradicional de Móra la Nova. Al seu voltant es va consolidar una arquitectura vinculada al creixement econòmic i administratiu de la vila.

Entre els edificis singulars hi ha la Casa de la Vila, que representa aquesta consolidació de Móra la Nova com a municipi. L’edifici forma part del paisatge institucional del carrer Major i testimonia el procés pel qual aquell primer nucli de cases i carrers es va convertir progressivament en una població estructurada.

Però el patrimoni urbà de Móra la Nova no és només històric. També incorpora expressions artístiques del segle XX, com el mural ceràmic d’Alfons Alòs Aragó, integrat en un edifici d’habitatges i convertit en un dels elements més singulars del paisatge urbà.

L’obra presenta una estètica postcubista d’influència expressionista i contingut social. La composició és vertical i està formada per figures humanes superposades, amb una mare que sosté un infant com a element central. Les formes i els rostres evoquen la família, la protecció i la comunitat, mentre que la composició ascendent suggereix una transició entre el treball i la terra de la part inferior i la família, el progrés i el futur representats a la zona superior.

El mural està format per plafons de ceràmica esmaltada policromada, amb tonalitats terroses i ocres a la part inferior i colors blaus més intensos a mesura que la composició guanya altura. La peça, datada entorn dels anys 1971-1973, constitueix un exemple interessant de la incorporació de l’art ceràmic a l’arquitectura residencial del moment.

Quan Móra la Nova feia alcohol

Durant la segona meitat del segle XIX, la indústria del vi va adquirir una dimensió considerable. Les alcoholeres o fassines aprofitaven el vi i els subproductes de la verema per obtenir aiguardents i alcohols.

Una de les històries empresarials més reveladores és la de Vinumar, els orígens de la qual es remunten a una família de Móra la Nova dedicada a la destil·lació d’alcohols des de 1855. Un segle més tard, el 1955, la família es va establir a Castella-la Manxa, atreta per la proximitat de les grans zones vitivinícoles.

A les fassines es podia destil·lar la brisa del raïm —pells, pinyols i rapa que quedaven després del premsat— i també vi destinat a obtenir alcohols d’alta graduació. El residu sòlid de la destil·lació podia ser aprofitat com a combustible per alimentar les calderes.

L’activitat havia assolit una dimensió important. Cap a 1884, a Móra la Nova es destil·laven aproximadament 1.200 hectolitres de vi i s’hi produïen uns 300 hectolitres d’aiguardent de vi. Les fonts històriques constaten també l’existència de dues grans fàbriques.

Entre els noms vinculats a aquesta activitat hi havia Alcoholera Perpinyà, coneguda com Cal Perpinyà, relacionada amb la compra de brisa i excedents de vi. La seva activitat s’inscrivia en aquella economia de la Ribera d’Ebre en què el riu i, posteriorment, el ferrocarril permetien moure matèries primeres i productes elaborats.

D’aquella etapa industrial encara en queda un testimoni especialment visible: les xemeneies de les antigues alcoholeres, que sobresurten sobre el perfil de la vila i recorden una activitat que durant dècades va formar part de la vida econòmica local.

El ferrocarril ho va canviar tot

El 8 d’abril de 1891 arribava el primer tren a Móra la Nova. La nova infraestructura va transformar completament les dimensions econòmiques i socials de la població.

Al voltant de l’estació es va desenvolupar un gran complex ferroviari amb tallers, dipòsits, vies i instal·lacions de manteniment. El ferrocarril va generar ocupació i va reforçar el paper de Móra la Nova com a punt de connexió entre les Terres de l’Ebre, Tarragona i l’interior peninsular.

Aquest patrimoni encara es pot reconèixer en diferents espais del municipi, especialment al Centre d’Interpretació del Ferrocarril, instal·lat en l’antic edifici de l’enclavament de senyals. El conjunt ferroviari permet entendre fins a quin punt el tren va arribar a formar part de la identitat de la població.

Una església i un paisatge urbà fet de capes

L’actual església de la Mare de Déu del Remei també forma part d’aquest paisatge. El temple actual es va construir a mitjan segle XX, després de la destrucció de l’església anterior durant la Guerra Civil. La seva arquitectura, amb tres naus, una nau central amb sostre de cassetons i un absis semicircular, correspon a una etapa molt posterior a la formació del primer nucli.

I és precisament aquesta superposició d’èpoques la que fa interessant caminar per Móra la Nova. El poble no conserva un únic període històric, sinó moltes capes diferents: els antics masos i el comerç de l’Ebre, els carrers del segle XIX, la indústria de l’alcohol, la Casa de la Vila, el mural d’Alfons Alòs, l’església i el gran patrimoni ferroviari.

El nucli històric de Móra la Nova explica, així, la transformació d’una petita comunitat ribera en una vila industrial i ferroviària. Una història que encara es pot llegir en les seves façanes, en les xemeneies i en els espais que han sobreviscut al pas del temps.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests paisatges on el patrimoni no és només allò que es visita, sinó allò que ajuda a entendre com ha viscut una població. I a Móra la Nova, cada carrer explica una part d’aquesta història.