Museu del Ferrocarril a Móra la Nova
Estació s/n – Estació de Móra la Nova
43770
Tel: 977401705 – 676640345
Museu del Ferrocarril a Móra la Nova
Estació s/n – Estació de Móra la Nova
43770
Tel: 977401705 – 676640345
Els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova: memòria d’aigua, sabó i feina
Els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova conserven una part de la memòria més quotidiana del municipi. No parlem d’un gran edifici monumental ni d’una infraestructura ferroviària, sinó d’un espai vinculat a una feina imprescindible durant dècades: rentar la roba quan l’aigua corrent encara no havia arribat a les cases. Els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova també expliquen una manera de viure, de treballar i de relacionar-se que avui costa d’imaginar.
Els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova i un servei d’ús públic
Durant el segle XIX i les primeres dècades del XX, els safareigs formaven part del paisatge de molts pobles catalans. La manca d’aigua corrent als domicilis feia necessari disposar d’espais on poder rentar la roba, i aquests indrets es convertiren també en punts de trobada i de relació social, especialment entre les dones.
A Móra la Nova hi havia quatre rentadors que funcionaven simultàniament i que estaven repartits per diferents zones del municipi. Els rentadors del Mas de la Coixa eren, per tant, un dels diversos punts destinats a aquesta activitat. Segons la documentació publicada durant la recuperació de l’espai, eren de propietat privada però tenien ús públic, i l’accés comportava un pagament de sis pessetes, una quantitat que no era menor per a l’època.
El nom els vincula al Mas de la Coixa, un dels antics masos de Móra situat a la riba esquerra de l’Ebre. Ara bé, no hem trobat una font que permeti determinar amb prou precisió si els rentadors eren físicament dins de la finca del mas, si n’eren propietat o si la denominació responia principalment a la seva proximitat. Per això, més que donar per bona una explicació que no està documentada, cal conservar aquesta incògnita com una part de la història pendent d’aclarir.
Una planta el·líptica poc habitual
Una de les característiques que fan especialment singulars els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova és la seva configuració. L’espai presenta una forma el·líptica i està dividit en petits compartiments individuals, concebuts perquè diverses persones poguessin rentar alhora.
La distribució diferenciava també les zones de rentada i d’esbandida. No era simplement una gran pica comuna, sinó una estructura pensada per ordenar una feina que podia ocupar moltes hores i que exigia esforç físic.
La planta el·líptica és una de les seves particularitats més destacades, però la documentació consultada no explica de manera concloent per què es va adoptar aquesta forma. Per tant, no seria rigorós atribuir-la a una determinada raó funcional sense disposar de més evidències.
Quatre rentadors per a una població sense aigua corrent
La dimensió dels rentadors del Mas de la Coixa s’entén millor si es té present el context. Rentar roba no era una tasca domèstica ràpida: implicava transportar-la fins al safareig, ensabonar-la, fregar-la, colpejar-la i després esbandir-la.
El treball es feia amb sabó moll, sovint elaborat artesanalment, i amb una pala o peça de fusta per colpejar la roba. A l’estiu, la calor; a l’hivern, el fred. El rentador era, alhora, un lloc de feina i de conversa.
En aquest sentit, els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova formen part d’un patrimoni que permet entendre la història social des d’una escala molt més domèstica que la dels grans edificis o les grans obres públiques.
Quan la roba dels ferroviaris arribava negra de carbó i fuel
La història dels rentadors del Mas de la Coixa també està relacionada amb la gran transformació que va experimentar Móra la Nova amb l’arribada del ferrocarril. L’estació va entrar en servei el 1891 i, amb els anys, el nucli ferroviari es convertí en un dels principals centres de treball del municipi. Centenars de persones hi estaven vinculades directament o indirectament. Els ferroviaris treballaven amb locomotores de vapor i estaven exposats a la brutícia del carbó i, posteriorment, dels combustibles líquids.
Aquesta realitat també arribava als safareigs. Segons els testimonis recollits durant la recuperació dels rentadors, l’aigua podia acabar ben negra després de rentar la roba dels treballadors ferroviaris. És una imatge molt gràfica de fins a quin punt la vida ferroviària havia penetrat en la vida quotidiana del poble.
Una història anterior al final dels rentadors
Els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova són considerats més antics que els altres rentadors que hi havia al municipi. La seva història, però, no està completament datada.
Un dels testimonis conservats durant la recuperació de l’espai indica que ja es trobaven en desús abans de l’any 1932. Aquesta dada s’ha de presentar amb prudència: no significa que disposem d’una data exacta de clausura ni que puguem afirmar que aquell any van deixar de funcionar. El que podem dir és que els testimonis recollits situen el final del seu ús abans de 1932.
Això explica també per què els rentadors han arribat fins avui com una peça especialment interessant de la memòria local. Quan altres espais de la vida quotidiana desapareixien amb l’arribada de l’aigua corrent i els nous sistemes domèstics, aquestes estructures deixaven de tenir la funció per a la qual havien estat construïdes.
Recuperar els rentadors del Mas de la Coixa
La recuperació dels rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova ha permès tornar a fer visible aquest episodi de la història local. Les actuacions van incloure la neteja de la vegetació, la recuperació de l’espai i la instal·lació de plafons informatius, amb la col·laboració del Grup de Natura Freixe.
El valor dels rentadors no rau només en la seva arquitectura. Són un testimoni de la vida abans de l’aigua corrent, del treball femení, dels costums domèstics i també de la transformació que el ferrocarril va provocar a Móra la Nova.
I això és precisament el que fa interessant conservar-los: perquè la història d’un poble no només es troba en les estacions, els trens o els grans edificis. També queda escrita en els llocs on, durant anys, algú va portar una pila de roba, va preparar el sabó i va començar una feina que avui gairebé ens sembla impossible d’imaginar.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests espais petits que expliquen històries grans. Els rentadors del Mas de la Coixa de Móra la Nova són un d’aquests indrets on l’aigua, la roba i el treball quotidià permeten entendre una mica millor com era viure en un altre temps.
Curiositats
Talussos de vida
A redós dels safareigs del mas de la Coixa, a Móra la Nova, trobem un tram de talussos terrosos i sorrencs que tenen un valor especial per a la fauna. Aquestes parets de materials tous ofereixen un lloc adequat per a la reproducció de diverses espècies d’ocells insectívors, entre les quals destaquen l’oreneta de ribera (Riparia riparia) i l’abellerol (Merops apiaster).
Ambdues espècies excaven amb el bec i les potes llargues galeries horitzontals a l’interior dels talussos. Al final de la galeria hi ha la cambra on construeixen el niu, ponen els ous i crien els pollets. L’oreneta de ribera és especialment dependent d’aquest tipus de parets, mentre que l’abellerol també pot criar en talussos de rieres, marges, graveres i altres terrenys sorrencs.
Són ocells colonials i, quan troben un talús favorable a prop de zones d’alimentació, poden concentrar-hi moltes parelles. L’abellerol captura al vol grans insectes, com abelles, vespes i altres himenòpters, mentre que l’oreneta de ribera s’alimenta de petits insectes voladors. La proximitat de l’Ebre, els espais oberts i la vegetació de ribera proporciona, per tant, un entorn favorable per a aquestes espècies.
En els rius naturals, les avingudes i l’erosió creen i renoven periòdicament aquests talussos. La canalització de les lleres, la construcció de defenses i la regulació dels cabals han reduït aquesta dinàmica i, amb ella, molts dels llocs naturals de nidificació. Per això, avui aquestes espècies també aprofiten talussos generats per obres, graveres i altres ambients transformats.
Aquests talussos ens recorden que la biodiversitat també pot trobar refugi en espais aparentment senzills. Conservar les parets de terra i la seva dinàmica natural és conservar els llocs on aquests ocells poden néixer, criar i tornar cada primavera.