Estació del ferrocarril i instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova: el gran món ferroviari de l’Ebre.

L’Estació del ferrocarril i instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova són molt més que l’edifici de viatgers que encara avui identifica el municipi. Quan el primer tren hi va arribar, el 8 d’abril de 1891, Móra la Nova va començar a convertir-se en una gran plaça ferroviària, amb dipòsit de locomotores, tallers, vies de servei i instal·lacions capaces d’assumir una part important de l’operació dels trens de la línia dels Directes entre Barcelona i Madrid.

Per què el tren va fer una volta per arribar-hi?

La història comença abans de la inauguració. El moranovenc Joaquim Nolla, advocat i antic diputat, va defensar que el traçat ferroviari passés per Móra la Nova i va entrar en contacte amb l’enginyer Eduard Maristany. El projecte va acabar desviant el recorregut aproximadament cinc quilòmetres respecte de l’alternativa que hauria travessat l’Ebre per Garcia i hauria continuat cap a la vall del Ciurana. El municipi, a més, va cedir gratuïtament els terrenys necessaris per a l’estació.

Així, l’Estació del ferrocarril i instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova no van néixer com una parada qualsevol. La seva situació, aproximadament a mig camí entre Barcelona i Saragossa, va afavorir que s’hi establís un punt de relleu de locomotores i de personal. Les màquines de vapor necessitaven ser substituïdes aproximadament cada 150-180 quilòmetres.

Com es governaven 60 palanques a l'inici del funcionament de l’Estació del ferrocarril de Móra la Nova?

La dimensió del complex es veu també en la seva tecnologia. El 1897 ja disposava d’un enclavament mecànic de 60 palanques, connectat mitjançant quilòmetres de transmissions metàl·liques amb les agulles i els senyals. No era ornamentació ferroviària: era el sistema que permetia governar amb seguretat les maniobres i la circulació en una estació que cada vegada concentrava més moviment.

I el creixement no es va aturar. El 1922 es va construir una platja de classificació amb 11 vies, destinada a formar i reorganitzar trens. Dos anys més tard, la dimensió operativa del conjunt ja explicava una realitat molt concreta: Móra la Nova era un lloc on els trens no només paraven, sinó que es preparaven, es modificaven i canviaven de locomotora.

De les palanques mecàniques al gran enclavament de 1928

El 1928 arribaria un altre salt tecnològic. L’antic sistema mecànic fou substituït per un enclavament electromecànic, i l’edifici de control es transformà en la torre que encara es conserva. Avui és un dels testimonis més importants de l’antiga operativa ferroviària i conserva un dels primers sistemes electromecànics de control d’estacions d’Europa.

El mateix creixement explica la dimensió humana de l’Estació del ferrocarril i instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova. Abans de la Guerra Civil hi treballaven uns 300 ferroviaris, mentre que en el moment de màxima activitat el complex va arribar a ocupar prop d’un miler de persones i a tenir assignades gairebé un centenar de locomotores. Al voltant del dipòsit van créixer oficis, tallers, comerços i una autèntica cultura ferroviària.

Quan el ferrocarril també es va convertir en conflicte social?

Aquella comunitat ferroviària no només movia locomotores. També era una important concentració obrera. Els treballadors de Móra la Nova van participar en conflictes laborals i vagues abans de la Guerra Civil i, durant la revolució de 1936, van intervenir en la gestió del servei ferroviari.

La dimensió més fosca d’aquesta història va arribar després de la victòria franquista. Entre 1939 i 1943, el procés de depuració del personal ferroviari va afectar gairebé 300 carrilaires que havien treballat a Móra la Nova abans de la guerra i durant la immediata postguerra. La investigació de Jordi Duran i Suàrez, publicada el 2024 com Carrilaires sota sospita, ha revisat els expedients de l’Arxiu Ferroviari de la Depuració del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca i ha reconstruït més d’un centenar de trajectòries biogràfiques. Molts ferroviaris van ser sancionats, traslladats o represaliats.

Aquest capítol és essencial per entendre què significava l’Estació del ferrocarril i instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova: no era només una infraestructura industrial, sinó també una comunitat obrera amb una història social pròpia.

Què queda avui de l’Estació del ferrocarril i instal·lacions ferroviàries de Móra la Nova?

La reconversió ferroviària dels anys setanta va fer perdre bona part de l’activitat que havia definit Móra la Nova durant dècades. Però una part substancial del patrimoni ha sobreviscut gràcies al Museu del Ferrocarril a Móra la Nova, instal·lat dins les antigues instal·lacions ferroviàries i integrat en el Sistema Territorial del MNACTEC.

El museu permet recórrer la Torre de l’Enclavament, el pont giratori, el taller de material rodant i la cotxera del tren històric. La col·lecció actual ronda les 40 peces de material ferroviari, entre locomotores, automotors, cotxes i vagons. Hi destaca la 241F-2238, l’única locomotora de vapor de gran potència que es conserva del dipòsit de Móra la Nova.

Per això, avui el Museu del Ferrocarril no és simplement el lloc on veure locomotores antigues. És la porta d’entrada a la història d’un gran món ferroviari que va ocupar prop d’un segle de la vida de Móra la Nova.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests espais quan encara permeten entendre el territori a través de les seves empremtes: a Móra la Nova, les vies, els tallers, la torre d’enclavament i el museu expliquen com una estació va arribar a transformar econòmicament, socialment i urbanísticament tot un poble.