L'Embarcador de Móra la Nova: la història d’un riu que mai no ha deixat de ser camí

L'embarcador de Móra la Nova és avui un dels punts des d’on es pot accedir al riu Ebre per gaudir de la navegació i del paisatge de la Ribera d’Ebre. Però aquesta relació amb l’aigua ve de molt més lluny. Durant segles, abans que hi hagués ponts, el riu va ser la principal via de comunicació entre les dues Móres, i travessar-lo formava part de la vida quotidiana.

La història d’aquest indret parla de barques, mercaderies, comunicacions, guerres i transformacions del territori. Una història que ha anat canviant de forma, però que manté l’Ebre com a protagonista.

Quan una barca era l’única manera de creuar l’Ebre

Móra la Nova va créixer a l’altra banda del riu a partir dels antics Masos de Móra. Els habitants de Móra d’Ebre hi havien anat establint terres de conreu i masos, de manera que la comunicació entre les dues ribes era imprescindible.

La documentació de 1829 relacionada amb la segregació de Móra la Nova descriu l’Ebre com una separació important entre les dues poblacions i esmenta una barca de maroma com a mitjà de comunicació. El 1847, el geògraf Pascual Madoz també recollia l’existència de la barca de Móra la Nova, situada en el punt relacionat amb el traçat de la carretera de Reus a Móra d’Ebre.

De la barca al pont: una transformació decisiva

El paisatge de les dues ribes canviaria profundament amb la construcció del pont de ferro de Móra d’Ebre, inaugurat el 1918. El pont va permetre superar definitivament una dependència que durant segles havia condicionat la mobilitat entre les dues Móres.

El nou pas no va esborrar immediatament la memòria de la barca, però va marcar un canvi d’època. A partir d’aleshores, l’Ebre deixava de ser l’obstacle que calia travessar per convertir-se progressivament en un element més del paisatge.

L’Ebre també va ser frontera durant la Guerra Civil

El riu va recuperar una importància estratègica durant la Guerra Civil espanyola.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre conserva diverses imatges relacionades amb l’activitat militar al riu durant la Batalla de l’Ebre, entre elles fotografies de 1938 que mostren el pas de persones i material per l’aigua i una vista de Móra d’Ebre des de Móra la Nova.

El sector de Móra la Nova i Móra d’Ebre també apareix en la documentació relativa als passos de l’Ebre organitzats pels pontoners republicans durant l’ofensiva de juliol de 1938.

Pocs mesos abans, el pont de ferro havia estat destruït. El 4 d’abril de 1938, durant la retirada republicana, les tropes republicanes el van dinamitar. La comunicació entre les dues ribes tornava a quedar condicionada pel riu.

Del ferrocarril a les carreteres: el món va deixar de mirar tant cap al riu

La transformació de les comunicacions no es va aturar amb els ponts. L’arribada del ferrocarril a Móra la Nova l’any 1891 va convertir el municipi en un important nus ferroviari i va modificar profundament l’activitat econòmica i social de la població. El tren va obrir noves rutes per a persones i mercaderies i va reduir progressivament el protagonisme que havia tingut la navegació tradicional.

Durant dècades, el riu va quedar en un segon pla davant de les noves formes de transport. Però l’Ebre no va desaparèixer de la vida del territori.

El riu torna a ser camí, ara per descobrir-lo

A finals del segle XX, les institucions van començar a impulsar una nova relació amb l’Ebre basada en la navegació recreativa, el turisme i el lleure.

L’any 1999, l’IDECE va assumir la gestió i conservació del tram navegable de l’Ebre entre Ascó i Amposta i va incorporar entre els seus objectius la promoció de les activitats vinculades al riu.

En aquest context, l’Embarcador de Móra la Nova va entrar en una nova etapa. El 2003, la Generalitat i l’Ajuntament van signar un conveni per dinamitzar-lo i dotar l’espai de nous serveis vinculats a l’activitat fluvial.

Actualment, l’embarcador disposa de rampa de varada i forma part de la xarxa d’infraestructures que faciliten la navegació pel tram navegable de l’Ebre.

Caiac, piragua i paisatge: una altra manera de viure l’Ebre

El valor actual de l’espai està especialment relacionat amb el turisme actiu.

Des de Móra la Nova es poden iniciar o completar recorreguts en piragua i caiac pel riu. El tram cap a Miravet permet descobrir des de l’aigua un paisatge de ribera on apareixen les illes, la vegetació, els pobles i les formes del territori que acompanya l’Ebre.

És una manera diferent de recórrer la Ribera d’Ebre: sense carretera, sense presses i amb el curs del riu marcant el recorregut.

L’actual xarxa de navegació converteix l’Ebre en un recurs turístic de primer ordre per a les activitats nàutiques i contribueix a recuperar una relació amb l’aigua que havia estat essencial per a les poblacions riberenques.

Un embarcador amb una història que continua

Avui, qui arriba a l’Embarcador de Móra la Nova probablement ho fa pensant en una excursió, una ruta en caiac o unes hores de navegació. Però sota aquesta utilització contemporània hi ha una història molt més llarga.

Hi ha la barca de maroma del segle XIX, els masos que van donar origen al municipi, el pont de ferro, el ferrocarril, els episodis de la Guerra Civil i la recuperació posterior de l’Ebre com a espai de navegació.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests llocs on el paisatge conserva la memòria del territori. I aquí aquesta memòria passa inevitablement pel riu.

Durant molt de temps, l’Ebre va ser una frontera que calia superar. Avui pot ser un camí que es tria voluntàriament.

El mateix riu. Una altra manera de mirar-lo.