Ajuntament de Sant Martí Sarroca
C/ Ferran Muñoz, 4-6
08731
Tel: 93 899 11 11
Turisme Sant Martí Sarroca
Av. del Castell, 99
08731
Tel: 93 899 16 69
Ajuntament de Sant Martí Sarroca
C/ Ferran Muñoz, 4-6
08731
Tel: 93 899 11 11
Turisme Sant Martí Sarroca
Av. del Castell, 99
08731
Tel: 93 899 16 69
SANT PERE AD VINCULA
Al lloc anomenat la Torre d’en Vernet, un petit nucli de nou cases, algunes de centenàries amb llinatge històric hi trobem la capella de Sant Pere “ad Vincula” de finals del s.XIII, una petita capella d’una sola nau amb coberta a doble vessant i campanar d’espadanya. Damunt la porta s’obre un ull de bou. La capella conserva restes d’una església anterior.
SANT CRIST DEL FOSSAR
La petita capella del cementiri del poble o Sant Crist del Fossar presideix aquest petit recinte que dona pau als martinencs traspassats en un ambient rural de vinyes amb el poble a la vista.
BRUGUERES
La masia de Brugueres, que havia estat anomenada mas Gaó o can Barceló de Brugueres, centra el barri del mateix nom a la riba esquerra del riu Foix. El seu origen es remunta al període medieval, malgrat haver estat molt modificada posteriorment, responent a un mas del segle XVIII com ho demostra la data de
CAL VALLÈS
Cal Vallès és una masia al barri de les Cantarelles prop de la riera de Pontons, de planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant amb ràfec i una torratxa amb balustrada i terrat. La masia presenta portals amb llinda i les diferents obertures presenten una alternança de balcons i finestres al primer pis i galeria de finestres a les golfes. La masia ha sofert diverses remodelacions tot convertint-se en segona residència. Al jardí trobem decoracions de ceràmica vidriada blava.
El conjunt comprèn la xemeneia de can Vallès pertanyent a un antic molí. És una xemeneia feta de maó, de planta octogonal i alçat troncocònic. Els angles de les cares fan sanefes de llums i ombres jugant amb la disposició dels maons. El coronament presenta una motllura.
CAN CÚGOLS
Al barri Romaní trobem la masia de can Cúgols, de planta basilical, amb portal de llinda i finestres descentrades. En una posició dominant, la masia té una excel·lent panoràmica, formant al seu davant una terrassa elevada sobre el terreny. L’edifici respon a les masies dels segles XVIII i XIX. A l’exterior presenta contraforts.
LA FASSINA
Al barri del mateix nom trobem el mas de La Fassina, que com en d’altres casos respon a un mas d’origen medieval refet els segles XIX i XX dins del corrent modernista. L’edifici de planta en L com molts d’aquest edificis agrícoles està compost per una planta baixa, un primer pis i golfes, amb terrat amb balustrada i una torratxa. Seguint el paràmetres del corrent modernista observem la utilització decorativa dels materials constructius, com són la pedra i la ceràmica. Un passadís cobert amb volta de canó comunica la masia amb una capella dedicada a Santa Maria.
L’HOSTAL
La masia l’Hostal o antic hostal de Sant Martí deu el seu nom a la funció d’atenció als viatgers que desenvolupà fins a finals del segle XIX, quan l’antic camí de Vilafranca fou substituït per l’actual carretera. La masia es troba al barri de La Fassina.
La masia, anterior al segle XV, està composta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants asimètriques, amb portal d’arc de mig punt adovellat i finestres amb llinda. A la façana podem observar un rellotge de sol.
MAS RABELL DE FONTENAC
Al barri Romaní , prop del nucli dels Hostalets i a la vora de la riera de Pontons, trobem el mas Rabell de Fontenac, una antiga masia del segle XIV que s’utilitzà també com a molí.
El mas Rabell de Fontenac consta de planta baixa, pis i golfes, coberta a doble vessant i portal adovellat d’arc de mig punt. A la part superior destaca una finestra d’arc conopial i trencaaigües. Formen el conjunt del mas també la masoveria i diversos edificis d’ús agrícola. Un cos afegit amb galeria d’arquets de mig punt a les golfes ens indiquen la seva utilització com assecador del paper del molí.
A l’interior podem veure tres arcades de mig punt, un xic apuntades, dues als baixos i l’altra a la planta de dalt corresponents al corrent gòtic en el qual s’originà el mas. Prop, al pujol de Mas Rabell, hi ha una placeta amb unes pedres posades de forma circular, anomenada la plaça de les Bruixes.
ROVELLATS
Al nucli de la Bleda trobem el un conjunt d’edificacions de Rovellats dins un recinte enjardinat amb baluard. De tot el conjunt destaca la masia de planta baixa, pis i golfes, amb portal adovellat i finestres amb llindes –la finestra principal té festejadors-. A l’interior hi ha una característica arcada gòtica amb mènsules i restes de portal de mig punt que bé podrien correspondre al segle XIV, segle des del qual es cita documentalment el mas. El mas, des de principi del segle XX de la ma de Josep Vallès Rovira, es dedica a la producció del cava, disposant d’unes caves subterrànies d’ordenació radial. El mas disposa també d’uns jardins modernistes.
Cal fer referència també a la capella annexa, de construcció moderna, i els diversos magatzems i cellers.
SANT SADURNÍ
Al barri de les Cases Noves de la Riera trobem la petita capella de Sant Sadurní d’una sola nau, amb coberta a doble vessant, portal adovellat d’arc de mig punt i petit campanar d’espadanya.
EL CENTRE
El 1924 es va inaugurar la Cooperativa del Progrés d’Agricultors, l’actual Centre. Abans, ja hi havia dos locals amb socis: Cal Lluís, que també era un cinema, i Cal Salvador. El Centre s’inscriu en el període de gestació del moviment republicà sorgit dins la Unió de Rabassaires.
L’edifici, tot i que es va construir sota la dictadura de Primo de Rivera, recorda per la seva distribució espacial i els elements ornamentals emprats quelcom semblant amb el que va passar amb el modernisme, evocador d’un sentiment patriòtic català diferenciador.
