CAN MILÀ
Masia del segle XV de gran tradició vinícola. Magníficament conservada denota un regust de pairalia catalana, de grosses parets i sòlida construcció, emblanquinada exteriorment, de petites obertures, com enfrontant-se a la dura climatologia mediterrània. En l’actualitat hi ha un servei de restaurant de gran qualitat.
CAN SURIOL
Emplaçat a la vora de la riera de Begues, s’alça aquest mas del segle XV, conegut anteriorment com mas de la Roca. Està format per diverses dependències entre les que destaca un cos presidit per una magnífica galeria de porxos.
EL CORRAL NOU I LES PIQUES
El Corral Nou, mas del segle XVIII pertanyent al de les Piques, és actualment una casa de turisme rural molt ben rehabilitada i adaptada als usos turístics. El mas de les Piques fou adquirit per Pere Domènech, un dels “indianos” de Sitges, a finals del segle XIX a la família Raventós que el posseïa des del segle XVI.
CAN GRAU
És l’antic can Cabrafic, un mas documentat des del segle XVI. En l’actualitat és propietat de la Diputació de Barcelona, institució que el va adquirir l’any 1986, i actua com a escola de natura.
Allotjament, rutes guiades pel parc i tallers mediambientals.
CAN CAMPS
Aquest magnífic mas està documentat des del període medieval, quan era conegut com mas d’en Pere Ferrer. El nom actual fa referència a la família que hi vivia i traballava les terres fins a inicis del segle XX.
CAN PAU D’OLIVELLA
Mas documentada des del període medieval quan sembla que era identificada com mas Cabot. Es coneix com can Olivella des del segle XV. El conjunt arquitectònic és excepcional i gran part de les seves dependències han estat utilitzades fins fa pocs anys, concretament fins el 2002, per a l’explotació de la vinya. En l’actualitat ofereix una proposta de turisme rural de gran qualitat.
SANTA MARIA DE JAFRA
Església que es troba molt malmesa i que malgrat es documenta des del segle XIV, l’edifici fou construït a finals del segle XVII i bàsicament a la meitat del XIX.
LA FASSINA
També coneguda com mas de la Font es va destinar a la meitat del segle XIX a enquibir una fassina d’aiguardent. Els elements fonamentals per fer aiguardent són els alambins, coneguts també com olles o facines, uns recipents de coure coberts amb una tapadora, d’on surt un tub que s’inclina cap a baix en forma d’angle fins al serpentí, un altre tub llarg de metall en forma d’espiral submergit dins d’una cuba d’aigua freda. La tècnica de destil·lació consisteix en aprofitar la diferència entre el punt d’ebullició de l’alcohol (78º) i el de l’aigua (100º) per separar aquests dos components i aconseguir l’evaporació de l’alcohol que es condensa després al serpentí, obtenint el preuat aiguardent.
CAN MARCER
Can Marcer és una gran masia documentada des del segle XVII, amb gran tradició en el treball i explotació de la vinya.
EL BARRET DEL RECTOR
Tot accedint al castell d’Olivella des de can Montaner trobem un conjunt de roques que alguns autors han identificat com una construcció megalítica, similar a un dolmen, que a la contrada hom coneix com el barret del rector. De tota manera no hi ha corroboració arqueològica que confirmi aquesta suposició popular.
