❮
❯
Dalt d’un tossal que domina la població trobem el castell de Rubí, les primeres cites del qual es remunten als anys 986 i 994, quan la fortalesa es esmentada com de “Rivorubeo”. El 1002 apareix altra vegada esmentat en el document en què el papa Silvestre II confirma la seva tinença a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès i que després passaria als comtes de Barcelona, administrant el castell per ells un veguer, que el 1017 era Seniofred de Riurubí. Al segle XI el llinatge dels Claramunt-La Guàrdia s’havia instal·lat al castrum de Rivorubeo i no seria fins la segona meitat del segle XIII quan Guillem de la Guàrdia es vendria el castell a la família Torrelles.
Al llarg de la seva història l’edifici del castell ha patit moltes transformacions respecte a la seva fesomia original. El 1223 el castell havia estat reedificat com a casa forta i a partir dels segles XVI-XVII fou transformat en masia. Des de l’any 1987 el castell és de propietat municipal. Després de portar-hi a terme obres de restauració, el 1996 el castell tornava a obrir les seves portes amb la funció d’Ecomuseu urbà. Malgrat tot conserva encara elements arquitectònics romànics i gòtics. Actualment és un edifici de dos pisos amb planta de "U" distribuït al voltant d'un pati poligonal, tancat al sud per una paret de tàpia i sòcol de pedra.
El cos central està dividit en dues naus paral·leles; la que està més al nord podria correspondre a la primera fase del castell. A l'exterior queden les restes d'una torre. La façana principal presenta un portal d’arc adovellat, i al pis superior, que correspondria a la planta noble del castell, hi trobem dos finestrals geminats. A la façana s’endevinen una sèrie de merlets que han estat tapiats.
Al llarg de la seva història l’edifici del castell ha patit moltes transformacions respecte a la seva fesomia original. El 1223 el castell havia estat reedificat com a casa forta i a partir dels segles XVI-XVII fou transformat en masia. Des de l’any 1987 el castell és de propietat municipal. Després de portar-hi a terme obres de restauració, el 1996 el castell tornava a obrir les seves portes amb la funció d’Ecomuseu urbà. Malgrat tot conserva encara elements arquitectònics romànics i gòtics. Actualment és un edifici de dos pisos amb planta de "U" distribuït al voltant d'un pati poligonal, tancat al sud per una paret de tàpia i sòcol de pedra.
El cos central està dividit en dues naus paral·leles; la que està més al nord podria correspondre a la primera fase del castell. A l'exterior queden les restes d'una torre. La façana principal presenta un portal d’arc adovellat, i al pis superior, que correspondria a la planta noble del castell, hi trobem dos finestrals geminats. A la façana s’endevinen una sèrie de merlets que han estat tapiats.
