Castell de Vilobí d'Onyar

El 1241 s'esmenta per primera vegada el castell de Vilobí d’Onyar com a “castro Villabino” en la permuta que en fa el comanador de Gardeny, lloctinent de l'orde del Temple, pel castell de Mediona. Al segle XIV Ramon Malars, ciutadà de Girona, comprà el castell a Pere III el Cerimoniós per 4000 sous i el 1345, passà a mans de la ciutat de Girona per la mateixa quantitat. El 1368 fou venut a Francesc de Santmartí per 6.000 sous, el mateix preu que el 1374 els homes del poble pagaren per a redimir-lo i lliurar-lo altra vegada al rei. El pacte durà fins al 1380, quan l'infant Joan, futur Joan I, el tornà a vendre a Pere de Santmartí per 20.000 sous.

El 1595, pertanyia als Cruïlles, l'escut dels quals encara es troba en una de les llindes. Per manca de descendència el 1789, va passar als Sarriera, comtes de Solterra. El 1872, el comte de Solterra vengué el castell a Pere Madrenys i Boadas, un indià que havia fet fortuna a Cuba. El seu fill i hereu Josep el 1942 i va deixar tots els seus béns al seu nebot Josep Maria que quan va morir el 1974 el va cedir al seu fill Joaquim Vivas i Solà, que hi resideix actualment amb la seva família. El 1957 s'hi van fer reformes importants, especialment a l'interior, i el 1998 se'n va restaurar la façana de ponent i una obertura amb balcó va ser reformada en una finestra emmarcada amb pedra.

És una edificació del segle XII amb l'afegit, a llevant, d'una façana d'estil neogòtic i unes torres del segle XIX. Té una estructura de planta quadrada, amb torres cantoneres de base també quadrada i murs amb talús. De la part més antiga resta la portalada d'accés principal, que és doble amb un primer arc carpanell molt rebaixat sobreposat a una porta d'arc de mig punt adovellada, amb restes d'una porta llevadissa, que dona accés a un petit pati. La planta baixa conserva en molt bon estat una gran sala amb volta de canó de pedra irregular i paviment refet amb toves procedents de l'era del mateix castell. La porta d'accés al pis superior des del pati mostra la llinda amb l'escut del Cruïlles. Aquest primer pis, tot hi haver estat molt reformat, manté una gran sala amb sostre d'embigat de fusta sostingut per permòdols.

De les torres, només en queda intacta la de l'angle nord-oest, mentre que la del sud-oest va servir de base del campanar barroc de l'església aixecat el segle XVIII. La capella romànica fou destruïda al segle XVIII per a edificar-hi el presbiteri de l'església parroquial. El 1957, s'hi va afegir una filera de merlets a la façana de tramuntana.

La façana i les torres del costat de llevant daten dels anys 1875 i 1880, quan era propietat de Pere Madrenys i Boada. Es tracta d'un cos adossat de tres plantes flanquejat per dues torres amb barbacana i merlets d'estil neomedieval. La planta baixa presenta un gran portal d'arc carpanell i una porta a cada torre. Al pis superior hi ha tres grans finestrals d'arc apuntat i un d'arc de mig punt a les torres. L'últim pis s'obre a una gran terrassa entre les dues torres.