Celler de Cal Carlitos, Cal Carlitos de Masllorenç

El solar on s’aixeca aquesta casa, fins al del número 27 d’aquest mateix carrer, havien format part d’un mateix immoble.

Aquest immoble, consta inclòs en l’inventari dels béns heretats dels seus pares per part de Pau Miquel Solé (de cal Guixera) que va atorgar el dia 22 d’octubre de 1870 davant del notari Francesc Xavier Fonollosa Peris de Vilafranca del Penedès.

En aquest document, aquest immoble hi consta descrit com un tros de terra camp, de 18 àrees, 36 centiàrees situada al terme municipal de Masllorenç, partida cal Biló o camí de Valls, que confinava a orient amb Josep Cendra, a migdia amb Ramon Garriga (abans Pere Ferrer), a ponent amb el camí de Valls i al nord amb Josep Magriñá de la Selva.

El dia 15 d’abril de 1915, davant del notari Carlos López Comas de l’Arboç, el net de l’atorgant d’aquest inventari, Josep Miquel Sabater, va vendre a Carles Magrinyà Borràs, major d’edat, casat, propietari, domiciliat al mateix carrer Sant Miquel de Masllorenç, un tros d’aquest terreny, que en part havia estat cobert pel mateix comprador, ubicat a les afores de la població amb façana al carrer “modern” anomenat Sant Miquel, abans camí de Valls; de 33 pams d’amplada (6,43 m) i 73 pams de fons (14,23 m); que confinava a la dreta (nord) amb Josep Magriña, a l’esquerra (migdia) amb la resta de l’immoble del qual es segregava, al darrera (Orient) amb Josep Cendra i i pel davant (ponent) amb l’esmentat carrer.

La residència del comprador estava situada just al davant d’aquest immoble, a la casa assenyalada actualment amb el número 16 del carrer Sant Miquel, coneguda aquells anys amb el renom de cal Carlitos fent referència al diminutiu del nom del propietari, i la construcció que havien aixecat en aquest solar la utilitzaven com a celler d’on derivaria el primer renom amb el qual es va identificar l’edifici.

Quan va morir el comprador el dia 28 de desembre de 1941, el seu fill, Rafel Magrinyà Segú, va heretar aquesta finca i quan aquest va morir el dia 2 de desembre de 1969, ho va fer el seu fill Carles Magrinyà Miracle.

El dia 4 de desembre de 1971, aquest darrer va contraure matrimoni amb Immaculada Vinyes Punsich i van construir la casa actual en aquest immoble per establir-hi el seu domicili.

Llavors, la casa va adquirir com a renom el diminutiu del nom del marit.

Aquell mateix any 1971, van construir l’empresa Magrinyà Instal·lacions, S.A., dedicada als serveis integrals d’instal·lacions i manteniment per a l’administració pública i el sector privat la qual, l’any 1998, va ser adquirida pel grup internacional Metareg.

El dia 28 d’agost de 1985, matrimoni Magrinyà - Vinyes, juntament amb els seus tres fills, Rafel, Anna i Gladys, la mare i l’àvia de l’esposa es va donar de baixa del Padró Municipal d’Habitants en aquest habitatge i van traslladar la seva residència a Valls.

Allí, a les eleccions municipals espanyoles de 1991, Carles Magrinyà va ser escollit regidor de l'ajuntament d’aquesta  ciutat per Convergència i Unió, del qual en fou portaveu municipal fins l’any 1999; entre 1993 i 1997, va ser vicepresident de la Diputació de Tarragona; i el 1997 esdevingué diputat al Parlament de Catalunya.

Entre tant, el dia 24 de febrer de 1992, es van donar d’alta en el Padró Municipal d’Habitats com a llogaters d'aquesta casa, Francisco Piquer Vila i Carmen Ruiz Escabias amb els seus dos fills, Xavier i Arantxa.