Creu del Port d'Ordal

Al coll de l’Ordal, allà on el camí s’obre entre el Penedès i el Llobregat, la pedra encara parla del pas dels segles. La Creu del Port d’Ordal s’alça avui com un punt de referència serè, però la seva història és la d’un indret antic i intensament transitat.

Ja a finals del segle XVI (1599) hi ha constància d’una creu de terme en aquest mateix punt, quan el camí reial entre Barcelona i Vilafranca travessava aquest coll ventós i estratègic. Era un espai de frontera simbòlica i de pas obligat, on les creus marcaven tant el límit com la protecció del viatger que s’endinsava en un territori o en deixava un altre.

Aquella primera creu va desaparèixer durant la convulsió de la Guerra del Francès (1810), en un paisatge que també era escenari de moviment militar i resistència. Amb el temps, el record de la peça es va esvair físicament, fins que al segle XX es va recuperar la voluntat de retornar-li presència.

La creu actual és fruit d’aquesta memòria reconstruïda. L’any 1952 es va aixecar de nou una creu monumental de pedra, projectada per l’arquitecte Jeroni Martorell i executada per Florenci Daura. Inaugurada i beneïda el 18 de maig del mateix any, va néixer amb la voluntat de recuperar la continuïtat d’un símbol antic en el mateix punt on sempre havia estat.

La seva arquitectura respon a un llenguatge solemne i ordenat: una base esglaonada, un fust de pedra de traça octogonal i un capitell ricament treballat, on s’hi representen figures religioses com els evangelistes i diversos sants vinculats al territori. A la part superior, la creu mostra dues cares: el Crist i la Mare de Déu de la Mercè, com si el paisatge quedés protegit en totes direccions.

Tot plegat s’aixeca sobre un lloc que no ha deixat mai de ser llindar: entre comarques, entre camins, entre èpoques. La inscripció de 1952 recorda la seva reconstrucció, però el sentit és molt més antic. Aquí, al Port d’Ordal, la pedra no només marca el camí: conserva la memòria dels qui hi han passat durant segles, sota el vent o la boira, entre Barcelona i el Penedès.