Aquesta obra mural d'autor desconegut, realitzada amb la tècnica de la pintura al fresc a principis del segle XIV, va ser recuperada arrencada i restaurada amb la tècnica del strappo l'any 1968, gràcies a la tasca de Mossèn Josep Torres i Rosell.
Encara que aquesta lectura només és del mural central, cal esmentar les dues pintures que l'acompanyen i que són escenes de la vida de Sant Joan a l’esquerra i l'Epifania amb el davallament de la Creu a la dreta.
L'Arbre de la Vida de l'Arboç fa 6 metres d'alçada per 4 d'amplada, amb un total de setze branques i catorze fruits en els quals encara s'hi pot llegir: iustitia, omnipotentia, obedientia, veritas. Aquests fruits representen la Redempció de Crist. Consta de tres parts o cossos. Primer, la part inferior de l'Arbre, que representa l'origen i vida de Crist, amb branques que s'estenen a una banda i l'altra horitzontalment, de les quals brollen fulles i fruits. Les fulles de la branca de l'esquerra contenia els versos dels orígens de Crist, mentre que en les de la dreta es resumien els fets de la seva vida. Tots aquests escrits estan pràcticament esborrats i són il·legibles.
El segon cos és el de la «Passió». Presenta la mateixa ramificació que el primer, però en ell les fulles i els fruits feien referència als diversos moments i virtuts de la Passió. Idèntica distribució té el tercer cos, dedicat a la «Glorificació», en el qual estaven escrits els misteris que segueixen a la Resurrecció, així com a la vida gloriosa al cel i a l'Església del Crist. Els escrits dels fruits tambe practicament il·legibles, corresponien als següents conceptes: «Praeclaritas, Originis, Humilitas, Conversationis, Celsitudo Virtutis, Plenitudo Pietatis, Confidentia in Periculis, Patientia in Iniuriis, Constantia in Supliciis, Victoria in Conflicte Mortis, Novitas Resurrectionis, Sublimitas Ascensions, Aequitas ludici i Aeternitas Regni».
Del costat dret de la figura del Crist brolla un raig de sang, baixant fins al pit de Maria, que té el cor traspassat amb una espasa de dolor causat per la mort del seu fill. Totes les branques de l'arbre estaven escrites, els textos estan tan deteriorats que són il·legibles.
Al peu de la creu hi trobem les tres Maries. La figura del centre que és la Mare de Déu, està sostinguda per les altres dues. A la dreta es reconeix l'apòstol Sant Joan. En segon pla i de mida més reduïda, hi ha unes figures que podrien ser el donats o benefactors de la pintura. També hi podem veure la figura d'un centurió, vestit com els soldats del segle XIV amb la caputxa de malla, un d'ells fa una ganyota traient la llengua.
En els quadres laterals hi trobem catorze personatges, set a cada costat, que representen profetes i patriarques de l'antic testament. Emmarcats per un arc amb dues columnes i al costat un edifici, sostenen un filacteri o tira de pergamí amb inscripcions molt deteriorades que són il·legibles.
A la part inferior de tot el conjunt pictòric nou figures. D'esquerra a dreta: Sant Joan Baptista vestit amb les pells, Sant Pere amb les claus del Cel, Sant Domènec de Guzmán que es reconeix per l'hàbit i la tonsura, Santa Caterina amb la roda de turments i Sant Pau amb l'espasa. La figura del mig torna a ser la Mare de Déu sobre una lluna minvant.
A la part més alta, també s'hi poden veure restes d'algunes figures en actitud caminant, que estan bastant deteriorades. Segurament, com altres pintures del Lignum Vitae, sobre la creu, just al mig, devia haver-hi un pelicà, alimentant els seus petits amb la seva pròpia sang, símbol de la Resurrecció de Crist.
Alguns creuen que la presència de Sant Domènec de Guzman a la part baixa de la pintura de l'Arboç podria ser degut a la proximitat del castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos on va néixer el dominicà Sant Ramon de Penyafort cap a l'any 1185. Encara que també trobem aquest sant en altres versions de l'Arbre de la Vida, com per exemple el de l'Acadèmia de Florència, que també és de principis del segle XIV, pintat per Pacino di Bonaguida.
Sant Bonaventura va tenir una gran repercussió en l'art. Moltes de les seves obres, totes del segle XIV, també mantenen la mateixa estructuració diagramàtica com ara els conjunts murals de l’Arboç, del convent dominic de Puigcerdà o del vitrall de la catedral de Saint Michel de Carcassonne entre altres."
Text: Joan Tuset i Suau
