Búnquers de la guerra civil de Móra la Nova: la guerra excavada entre els turons i l’Ebre

Entre els turons que dominen el terme i la riba de l’Ebre, l’Exèrcit republicà va construir una línia de defensa pensada per observar, resistir i controlar els moviments de l’altre costat del riu. El paisatge que avui sembla tranquil conservava aleshores la tensió d’un front de guerra.

La fortificació s’organitzava en dos sectors. Un ocupava les elevacions situades aproximadament entre els 70 i els 90 metres d’altitud; l’altre seguia la riba de l’Ebre. Trinxeres verticals comunicaven els dos espais, mentre que dins de cadascun hi havia refugis, centres de comandament, posicions per a armes i búnquers connectats per trinxeres horitzontals.No era una defensa aïllada. Formava part de la línia republicana de la riba esquerra de l’Ebre, en un sector que anava aproximadament de Riba-roja fins a les terres de Tortosa.

Quan Móra la Nova va quedar darrere del front

La primavera de 1938 va canviar completament el paper d’aquest territori. Després de l’avanç franquista a Aragó, l’Ebre va deixar de ser només un riu i es va convertir en una frontera militar.

La documentació estudiada sobre el front d’Almatret mostra fins a quin punt la zona estava sotmesa a una intensa activitat militar. La 59a Brigada Mixta de la 42a Divisió cobria el sector de la riba esquerra entre la serra del Tormo i Ginestar, i tenia el seu dispositiu de rereguarda entre Móra la Nova i Falset. El mateix estudi, basat en documentació militar de l’Archivo General Militar de Ávila, recull una ordre urgent del XV Cos d’Exèrcit del 23 de maig de 1938 per intensificar el reconeixement de les posicions enemigues de l’altra riba: patrulles, observació, metralladores, morters i artilleria.

Això ajuda a entendre la funció dels búnquers. No eren simplement construccions destinades a protegir soldats d’un bombardeig. Formaven part d’un sistema militar més ampli, pensat per controlar visualment i defensar un territori que podia convertir-se en zona de pas o d’atac.

La nit que els soldats encara no sabien cap on anaven

La història d’aquest front també es pot explicar des de terra, a través dels homes que el van viure.

Entre els testimonis conservats destaca el diari de Domènec Piqué, soldat català de la 59a Brigada Mixta. El seu relat permet seguir l’atmosfera dels dies previs a l’ofensiva de l’Ebre: els soldats esperant, els desplaçaments de nit, els campaments improvisats i aquella barreja d’incertesa i expectació que precedia una gran operació militar.

Quan arriba la notícia que ha començat l’ofensiva, Piqué i els seus companys reben l’ordre de posar-se en marxa. Després venen els camions, les aturades en plena foscor i els bivacs enmig del camp.

La 59a Brigada es va concentrar a l’est de Móra la Nova durant la nit del 25 al 26 de juliol de 1938 i l’endemà va travessar l’Ebre pel sector de Riba-roja-Faió. El seu objectiu quedava a l’altra banda del riu, en plena ofensiva republicana.

Els búnquers de Móra la Nova, per tant, no es poden separar d’aquell moviment de tropes. Eren la infraestructura d’un front que estava a punt d’entrar en una de les seves fases més violentes.

Qui va construir realment aquestes fortificacions?

Les fonts consultades permeten identificar amb claredat les unitats que defensaven i ocupaven el sector, però no hem localitzat, fins ara, un document que permeti afirmar que els búnquers de Móra la Nova fossin construïts per un batalló concret.

Aquesta distinció és important. Una cosa és ocupar una posició i una altra construir-la. Les brigades d’infanteria podien guarnir i defensar les fortificacions, mentre que les obres podien dependre d’unitats d’enginyers o de fortificacions.

Hi ha, però, una pista significativa a poca distància. A Ginestar es conserva en un refugi una inscripció que identifica un “Batallón de Puentes” i la data 25-7-38, testimoni de l’activitat d’unitats especialitzades en les obres i els passos de l’Ebre durant aquells dies. No permet atribuir aquesta construcció als búnquers de Móra la Nova, però sí que mostra la complexitat de l’engranatge d’enginyeria militar que funcionava a la zona.

L’Ebre, els ponts i una retirada sota les bombes

La importància estratègica de Móra la Nova també es percep quan es ressegueix la història dels passos sobre el riu.

El pont ferroviari entre Móra d’Ebre i Móra la Nova havia estat dinamitat per l’exèrcit republicà el 4 d’abril de 1938. Mesos després, durant la batalla de l’Ebre, els pontoners van mantenir i construir passos provisionals imprescindibles per moure soldats i material.

El testimoni del pontoner Martí Vall Cadevall permet acostar-se a aquella altra guerra, la dels rius i les passarel·les. El novembre de 1938 va rebre l’ordre de destruir el pont de Móra la Nova a Móra d’Ebre, però l’operació es va retardar perquè encara hi havia homes i material a l’altra riba. Finalment, el pont va ser volat durant la retirada republicana.

Així, mentre les fortificacions de la riba intentaven contenir l’enemic, els ponts permetien mantenir comunicat un front que cada vegada es feia més difícil de sostenir.

El que queda quan desapareix la guerra

Avui, caminar pels espais dels búnquers de la guerra civil de Móra la Nova és fer-ho per un paisatge on les traces del conflicte no sempre són evidents a primera vista. Les trinxeres, els refugis i les estructures de formigó són fragments d’una xarxa defensiva molt més extensa que va tenir sentit en un moment concret de la història de l’Ebre. I potser aquest és el principal valor d’aquests vestigis: obliguen a mirar el territori d’una altra manera.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests indrets perquè darrere d’un búnquer no hi ha només formigó. Hi ha una línia del front, una ordre militar, una nit de marxa, soldats que esperaven a la vora del riu i un paisatge que, durant uns mesos, va quedar atrapat entre dues ribes enemigues.