Els romans feien servir vàters?

A les vil·les rústiques romanes, les latrines eren espais funcionals, allunyats de qualsevol idea de confort modern però sorprenentment ben resolts des del punt de vista pràctic. Sovint es trobaven en una zona discreta de la casa o annexes als edificis de servei, prop de les canalitzacions d'aigua, pensades tant per als habitants com per als treballadors.

El sistema més habitual consistia en un banc de pedra o fusta amb obertures, sota el qual corria un petit canal d’aigua. Aquest corrent, alimentat per una cisterna o desviat d’algun sistema de rec, arrossegava els residus cap a una fossa o claveguera. En vil·les més ben equipades, aquest sistema podia connectar amb infraestructures hidràuliques més complexes, inspirades en les xarxes urbanes.

A diferència de les latrines públiques de les ciutats, que sovint eren espais col·lectius, en una vil·la rústica podien ser d’ús més restringit, tot i que no sempre eren completament privades. La higiene es resolia amb aigua i una esponja fixada a un bastó, coneguda com a tersorium, que es netejava després de cada ús.

L’olor i la ventilació eren factors importants, per això aquestes instal·lacions acostumaven a situar-se en zones airejades o separades dels espais principals de vida. En conjunt, les latrines reflecteixen una societat que, sense disposar de tecnologia moderna, ja aplicava solucions enginyoses per gestionar la higiene quotidiana.