Els safareigs de la casa Bofarull dels Pallaresos

Els safareigs de la Casa Bofarull: Josep Mª Jujol converteix un espai domèstic en una obra d'arquitectura

Els safareigs de la Casa Bofarull són una de les intervencions més originals de Josep Mª Jujol als Pallaresos. Concebuts per donar servei a la vida quotidiana de la masia, l'arquitecte els va transformar en un espai de gran valor arquitectònic, demostrant que fins i tot les construccions més humils podien esdevenir autèntiques obres d'art. La combinació de maó vist, pedra, formes parabòliques i vegetació fa d'aquest conjunt una de les grans genialitats rurals de Jujol.

Per què els safareigs de la Casa Bofarull són una obra tan singular?

Situats a la dreta del carreró d'accés que condueix a la casa pairal, els safareigs de la Casa Bofarull sorprenen per una estructura completament allunyada de la tipologia tradicional. Josep Mª Jujol no es limita a protegir aquest espai de servei, sinó que el converteix en una composició arquitectònica integrada dins del conjunt de la finca.

L'arquitecte projecta un tancament que no respon únicament a una necessitat funcional, sinó que dialoga amb la resta de la reforma i reforça la identitat artística de la casa.

Com són les cúpules parabòliques dels safareigs?

L'element més característic és la coberta formada per cúpules de maó vist, totes elles de dimensions irregulars. Aquestes petites cúpules s'aixequen sobre la unió de dos arcs parabòlics, una solució estructural que evidencia el domini tècnic de Josep Mª Jujol i la seva capacitat per experimentar amb formes arquitectòniques innovadores.

Més que una simple coberta, aquest conjunt crea un perfil ondulant de gran força plàstica que converteix els safareigs en una de les imatges més singulars de la Casa Bofarull.

Per què Jujol volia cobrir les cúpules amb una parra?

Quan va concebre aquest espai, Josep Mª Jujol no imaginava les cúpules completament visibles. Les va projectar perquè actuessin com a suport d'una parra, que havia de créixer sobre l'estructura fins a cobrir-la gairebé del tot.

Aquesta vegetació no era un element ornamental afegit, sinó una part essencial del projecte. L'arquitectura i la natura havien de conviure en perfecte equilibri, integrant els safareigs dins del paisatge agrícola que envolta la Casa Bofarull.

Amb el pas dels anys, però, la parra va acabar afectant la conservació de l'estructura. El seu creixement i el pes de la vegetació van provocar deterioraments sobre les cúpules, motiu pel qual es va decidir eliminar-la per garantir la preservació d'aquest singular conjunt arquitectònic.

Quina funció té el mur que protegeix els safareigs?

Els safareigs queden protegits de la vista des del carrer per un mur arrebossat que recorda una petita muralla i que s'assenta sobre una base construïda amb còdols o cantons rodats. Aquest tancament proporciona intimitat a un espai destinat originàriament a les tasques domèstiques i, al mateix temps, reforça la composició arquitectònica del conjunt.

El projecte d'aquest mur va ser dibuixat per Josep Mª Jujol l'any 1916, integrant-lo dins de la reforma global de la Casa Bofarull i mantenint la coherència formal amb la resta de les seves intervencions.

Per què els safareigs resumeixen la manera d'entendre l'arquitectura de Josep Mª Jujol?

Els safareigs de la Casa Bofarull reflecteixen a la perfecció la manera de treballar de Josep Mª Jujol. Un espai destinat a rentar la roba deixa de ser una construcció purament funcional per convertir-se en una obra on arquitectura, natura i artesania conviuen amb absoluta naturalitat.

Les cúpules parabòliques, el maó vist, la pedra, la vegetació prevista en el projecte original i el mur protector formen un conjunt d'una extraordinària originalitat. És una nova demostració que, per a Jujol, no existien espais secundaris: qualsevol racó de la Casa Bofarull era una oportunitat per crear bellesa i integrar-la amb el paisatge rural dels Pallaresos.