En quantes hores dividien el dia els hospitalers per resar?

Fins a la invenció del rellotge d’engranatge les divisions del dia van estar marcades, molt sovint, per rituals de caràcter religiós i per convocatòries públiques: corns jueus, trompes budistes, cant del muetzí o toc de campanes.

En l’àmbit cultural cristià, la divisió homologada del cronos diari prové de l’alta Edat Mitjana, al segle VI, amb l’establiment de les hores canòniques en la Regla de sant Benet, unes hores que servien de marca per a realitzar els oficis divins o litúrgia de les hores i que eren diferents de les nostres actuals, ja que no tenien un valor absolut sinó que eren simples divisions del dia lluminós associades a la durada del dia i la nit: a l’estiu, les hores diürnes eren més llargues que les nocturnes, i al revés a l’hivern.

• Maitines: a mitjanit, a l’entorn de les 12:00 hores de la nit.
• Laudes: a l’aurora, al clarejar el dia.
• Prima: primera hora després de l’aurora. Sobre les 6:00 i 7:00 hores de la matinada.
• Tertia: tercera hora solar. Després de l’aurora, sobre las 9:00 hores del matí.
• Sexta: sisena hora solar. Al migdia, a les 12:00 hores.
• Nona: novena hora solar. A la tarda, a les 15:00 hores.
• Vespres: a la vesprada. Sobre les 18:00 hores, tot just abans del capvespre.
• Completes: Sobre les 21:00 hores, tot just abans del descans nocturn.

Text: Revista Saó, la revista degana en valencià.