L’ermita de Sant Muç o Muci de Bizanci, decapitat sota la persecució de Dioclecià, té els seus origens el segle XIV (1307) en un llegat de Guillem i Elisenda de Vilaroç, costum aquest, el dels llegats, que es convertí en freqüent als testaments.
L’ermita de Sant Muç és un edifici d’una sola nau amb volta de creueria rebaixada. La coberta del presbiteri -elevat respecte de la nau- fou resolta amb cúpula sobre petxines. A la llinda de la porta d’entrada, a la que s’accedeix mitjançant una escalinata, trobem inscrita la data de 1759, que correspondria a l’edifici que trobem avui. Precedeix el portal d’entrada un pòrtic de tres arcades sustentades per dues columnes.
Aquesta capella estigué molt vinculada a la història de la Barcelona vuitcentista. El segle XIX es van fer nombrosos aplecs de la colla dels Xatos de Sant Mus, originaris del Raval de Barcelona, on el sant tenia una capella a l'Hospital de la Santa Creu. Era el patró popular dels camusos o xatos: la colla de Sant Muç estava formada, per tant, per homes de nas camús, tot i que amb el temps es permeté que qualsevol en formés part, però sempre homes. Anaven encapçalats per l'abanderat, seguit dels gastadors (el més alts) que portaven diferents estris de grans dimensions fets de fusta (culleres, forquilles, graelles...); els seguien carros amb el menjar i els atuells. Sortien pel portal de l'Àngel i feien el camí a peu, caminant tota la nit, fins a arribar a Rubí a la matinada. Pel camí tocaven música i cantaven. Amb el temps a aquest aplec dels Xatos s’hi anà afegint la població de Rubí. L’aplec coincidia amb la celebració de Pasqua. Actualment és el 13 de maig.
