Ermita de Sant Pau de Móra la Nova: la història d’un temple entre les restes de l’antic i el paisatge de la Ribera d’Ebre

Ermita de Sant Pau de Móra la Nova és un dels espais més singulars del terme dels Masos. Al turó de Sant Pau, a uns 141 metres d’altitud, l’edifici actual domina la Cubeta de Móra i manté viva una tradició de romiatge que ve de lluny. Però per entendre aquest indret cal mirar tant l’ermita que avui s’hi conserva com les restes de l’anterior temple i la història de la seva recuperació.

L’antiga Ermita de Sant Pau de Móra la Nova: una nau, un absis i una història desapareguda

L’Ermita de Sant Pau de Móra la Nova té un precedent documentat al mateix turó. L’Enciclopèdia Catalana assenyala que abans de l’actual construcció hi havia hagut una petita ermita del segle XVIII, que amb el pas del temps va desaparèixer.

D’aquell edifici anterior, però, la història no ha quedat completament esborrada. Al lloc es conserven basaments i vestigis de l’antiga construcció, que permeten reconèixer una edificació d’una sola nau amb absis semicircular. També hi ha testimonis que apunten a l’existència d’una possible rectoria o dependència annexa vinculada al temple. Aquesta informació és especialment interessant perquè permet entendre que el turó no és simplement l’emplaçament d’una ermita contemporània: conserva les traces físiques de l’espai religiós que hi havia abans.

Sant Pau abans de la construcció actual

La documentació local descriu l’antiga ermita com una construcció que es va anar deteriorant amb el pas del temps fins que se’n va plantejar la recuperació. Un testimoni publicat el 2007 explica que, al costat de l’antiga ermita, se’n va aixecar una de més moderna i relaciona aquest procés amb l’actuació del Patronat de l’ermita a partir de 1987. La nova construcció, per tant, no va néixer en un indret escollit de nou: es va situar al mateix espai que la tradició local havia identificat durant segles amb Sant Pau.

Com és l’actual Ermita de Sant Pau de Móra la Nova?

L’edifici actual té una arquitectura senzilla però perfectament recognoscible. És una construcció de planta rectangular i una sola nau, amb absis semicircular. A l’interior, la coberta està resolta amb biguetes i revoltons, mentre que els espais laterals de la nau tenen disposició de naus laterals.

Un dels elements més característics són els finestrals allargats amb gelosia i vidres de colors situats a banda i banda de l’absis. La façana principal presenta un portal rectangular de grans dimensions i, just damunt, un gran finestral també treballat amb gelosia i vidres acolorits.

La composició es completa amb un campanar d’espadanya, de formigó i coberta a dues vessants, amb una petita campana al centre. Exteriorment, l’estructura és de formigó i blocs i els paraments estan revestits amb placat de pedra disposat en filades, una solució que dona a l’edifici l’aspecte d’una construcció integrada en el paisatge.

Qui va projectar l’actual ermita?

La font local que ha recuperat la informació arquitectònica de l’edifici identifica Agustí Pinyol de Valloba com l’arquitecte responsable de l’obra. Aquesta dada és especialment rellevant perquè permet posar nom a l’autor del projecte, una informació que sovint queda fora de les descripcions turístiques de l’ermita.

Pel que fa a la cronologia, les fonts coincideixen a situar l’actual construcció a les darreries del segle XX. El registre patrimonial disponible atribueix a l’edifici una data d’inici de 1995, mentre que l’Enciclopèdia Catalana utilitza una datació més àmplia.

La recuperació de Sant Pau va anar lligada al poble

La construcció i recuperació de l’espai no es pot separar de la participació dels habitants de Móra la Nova. El testimoni local de 2007 explica que el Patronat de l’ermita va impulsar la recuperació a partir de 1987 i que l’obra va ser acabada i finançada pels mateixos moranovencs.

Aquesta implicació també ajuda a entendre la força que conserva la festa de Sant Pau. La construcció actual no va substituir simplement un edifici antic: va recuperar un espai de culte i de trobada que ja formava part de la memòria local.

El romiatge de l’Ermita de Sant Pau de Móra la Nova

La festa se celebra tradicionalment el darrer diumenge d’abril i combina actes religiosos i populars. Els programes conservats dels anys 2008 i 2009 permeten reconstruir-ne una part amb precisió.

El dissabte al vespre, després de la missa al temple parroquial, es feia la pujada de la imatge de Sant Pau a l’ermita a la llum dels fanals. En arribar, hi havia una xocolatada popular. L’endemà, la celebració continuava amb missa cantada, sardanes i la benedicció del ranxo, seguida d’altres actes festius, entre els quals hi havia el tradicional cremat de rom i el ball popular.

No és només una festa recuperada en època contemporània. Lluís Perpinyà Castellà, a Petita història de Móra la Nova, descriu la tradició de Sant Pau com una pràctica transmesa “de pares a fills” i vinculada a la necessitat d’un lloc en plena natura on acudir en romeria.

Sant Pau, un mirador sobre la Cubeta de Móra

La situació de l’Ermita de Sant Pau de Móra la Nova explica també bona part del seu valor paisatgístic. Des del turó es domina la Cubeta de Móra, amb una panoràmica que abraça Móra la Nova, Móra d’Ebre, Ginestar, Benissanet i Miravet.

Perpinyà descriu aquest paisatge amb el riu Ebre ocupant el centre de la vall, entre hortes, vinyes i les muntanyes que la tanquen. També hi identifica les Atarosses, els Magrells i les Devesses, demostrant com la toponímia pot ajudar a llegir un territori.

Des de Sant Pau, per tant, es poden veure dues coses alhora: l’ermita que els moranovencs han recuperat i el paisatge que explica bona part de la història del seu terme.

A Festacatalunya ens agrada acostar-nos a aquests espais amb temps, perquè darrere d’una ermita aparentment senzilla poden conviure les restes d’un temple del passat, una obra contemporània, una festa que encara es repeteix cada primavera i una manera molt particular de mirar la terra.