❮
❯
Al capdamunt dels cingles que envolten la riera de Pontons hi trobem l’església de Sant Joan de la muntanya o de Pontons , de la que ja se’n fa referència per primer cop l’any 1067, en concòrdia entre Ramon Berenguer I i Guillem Bernat d’Òdena. El 1073 el bisbe Umbert va consagrar l’església, i el 1138 Ramon Guillem d’Òdena i la seva muller van donar a l’orde de l’Hospital l’església de Sant Joan del castell nou de Pontons, amb tots els seus drets i les sufragànies. El 1968 es va restaurar l’edifici, molt deteriorat pel pas del temps.
El temple és d’una sola nau rectangular, amb arc presbiterial, amb dues finestres a doble esqueixada, que precedeix a l’absis semicircular. Aquest, d’estil llombard, compta amb quatre arcuacions cegues i les típiques lesenes, així com també amb dues finestres a doble esqueixada. Al sud, la porta principal, adovellada de mig punt, acompanyada d’un contrafort al costat de l’absis per subjectar el pes de la nau, que també fou reforçat amb dos arcs torals. El mur septentrional ofereix dos grans arcs amb capitells assentats sobre columnes, de les que surten els arcs transversals.
Com ja hem citat abans, se’n conserva un document del 1067, del que també podem interpretar que al segle XI Pontons comptava amb un castell vell, es diu que a l’actual Maspontons, i un castell nou. Aquest era un edifici format per una torre circular i un ampli recinte, amb una petita muralla als llocs més franquejables. Actualment només resten vestigis de la torre, de la que sabem que tenia 285 cm de gruix de mur. Era feta amb carreus de mida mitjana, d’ente 15 i 30 cm, poc treballats, i rejuntats amb morter de mala qualitat.
El temple és d’una sola nau rectangular, amb arc presbiterial, amb dues finestres a doble esqueixada, que precedeix a l’absis semicircular. Aquest, d’estil llombard, compta amb quatre arcuacions cegues i les típiques lesenes, així com també amb dues finestres a doble esqueixada. Al sud, la porta principal, adovellada de mig punt, acompanyada d’un contrafort al costat de l’absis per subjectar el pes de la nau, que també fou reforçat amb dos arcs torals. El mur septentrional ofereix dos grans arcs amb capitells assentats sobre columnes, de les que surten els arcs transversals.
Com ja hem citat abans, se’n conserva un document del 1067, del que també podem interpretar que al segle XI Pontons comptava amb un castell vell, es diu que a l’actual Maspontons, i un castell nou. Aquest era un edifici format per una torre circular i un ampli recinte, amb una petita muralla als llocs més franquejables. Actualment només resten vestigis de la torre, de la que sabem que tenia 285 cm de gruix de mur. Era feta amb carreus de mida mitjana, d’ente 15 i 30 cm, poc treballats, i rejuntats amb morter de mala qualitat.
