Església de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys ***

L'església parroquial està documentada des de l’any 1017, coneguda aleshores com Sancti Martini de Mazaneto. No és fins la vistia pastoral de l’any 1440 quan trobem la denominació de Massianeto de Cabrens.

L’edifici romànic que es conserva actualment possiblement és posterior, de finals del segle XII, inicis del XIII. Consta d’una única nau de planta rectangular culminada amb un absis semicircular.

Posteriorment al període romànic s’hi van afegir capelles (XIV), la sagristia (segle XVII), així com el campanar de planta quadrangular i torre vuitavada (1622) refet al segle XVIII.

Destaca un dels accessos, concretament el que està situat al sud, amb quatre arcades en degradació, decorades molt austerament; només a l’aresta exterior hi ha esculpits boles, diverses fruites, alguna figura humana i elements vegetals. Una arquivolta, decorada amb formes d’escacs, remata l’obertura. L’altre accés és molt més auster, d’alçada desproporcionada a la seva amplada i amb una petita obertura tipus sagetera al timpà.

També es va afegir un comunidor amb obertures als quatre punts cardinals, conegut com la torre del Reliquier –tradicionalment s’hi guardaven relíquies de sants per protegir-se de les tempestes- on hi havia una pica beneitera per tal de beneir el terme.

Aquesta torre era un espai molt destacat a la població. Fonamentalment acollia al sacerdot que amb les oracions destinades per a comunir o conjurar el mal temps, intentava combatre i protegir a la població dels efectes del mal temps i evitar que en poques hores els pagesos poguessin perdre la collita i haver de passar fam tot l’any.

Comunir, segons el ritual romà consta de les lletanies de tots els sants, repetint la invocació A fulgure et tempestate, del salm Lauda Jerusalem Dominum, una llarga sèrie de versets de cinc oracions, la quarta de les quals va acompanyada d’una benedicció del temps; el ritu finalitza amb l’aspersió de l’aigua beneita. El comunidor també era l’espai on fins al segle XVIII s’hi reunia el consell de la Universitat de Maçanet -possiblement aquest és el motiu del banc de pedra que envolta la torre-.

Mereix especial atenció la magnífica decoració de la porta de fusta de l’accés de migdia. És un exemple de decoració formalment romànica de forja efectuada per un artista probablement de la zona que compleix també la finalitat de protegir i reforçar les fustes que formen la porta. Hi ha un conjunt de tires horitzontals que a cada extrem es divideixen en dos cargols que s’envolten en sentit oposat l’un de l’altre. Al centre de cada tira hi ha afegits dos parells més de cargols –que estan clavats exempts de la tira principal- també oposats entre ells. També són d’un treball magnífic el forrellat –amb un cap d’animal amb la boca oberta a l’extrem simulant possiblement el cap d’una serp- i els tiradors –.

Hem de parar atenció a la mostra d’orfebreria religiosa que es conserva i a la làpida sepulcral de marbre blanc procedent de St. Miquel de Fontfreda de la primera meitat del segle XII. Apareix un personatge principal estirat en un llit que sosté un calze damunt el pit –per això possiblement és un eclesiàstic-. L’escena representa l’acte de rentar als difunts al banc de rentar morts, el lectus funebris –observem que el llit disposa de sis potes-, acció que porten a terme dos persones amb les mans damunt el difunt. A la capçalera del llit un capellà amb els evangelis oberts i al peu un altre clergue que sosté una creu i l'aigua beneita. Al centre es representa com dos àngels sostenen l’ànima del difunt i la pugen cap al Cel.

Església de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys ***

Ajuntament de Maçanet de Cabrenys

Visita Virtual 360°