El convent del Carme fou fundat l'any 1364 i reconstruït al segle XVII i les primeres dècades del segle XVIII. Durant la guerra de la Independència restà buit i espoliat. Acabada la guerra fou habitat de nou fins l’exclaustració del Trienni Liberal: els cinc sacerdots i els dos germans carmelites hagueren d'abandonar precipitadament el convent el dia 7 d'agost del 1835. L'any 1846 va anar a subhasta. Uns anys més tard, entre 1856 i 1857, la família Castellana donà la capella del convent al bisbat, amb motiu d'una prometença, la qual va ser oberta novament al culte. La vida conventual es va reprendre a partir del 1912.
L’edifici, d'època renaixentista, presenta un campanar quadrat adossat en un lateral, format per dos cossos i coronat amb una balustrada. A la porta d’entrada trobem un pòrtic o atri, que ens recorda a l'època clàssica, format per quatre pilars. En una de les cantonades exteriors de l'edifici hi ha un petit escut carmelità, adossat al mur, que porta l'any 1610, any que assenyala l'edificació i decoració de l'església.
L'església del Carme, interiorment, consta d'una nau única de planta basilical sense capelles laterals amb coberta de fusta i vessant dues aigües. El cor és poligonal i amb una alçada superior respecta la nau. Té un important claustre quadrangular del segle XVIII a la seva banda dreta, destacable pels seus arcs de mig punt i sostingut per columnes dòriques. A sota d'aquesta església també hi ha la presència d'una cripta de la mateixa tipologia, però de dimensions més reduïdes.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
El Pati o la Plaça del Carme de Tàrrega