Església de la Mare de Déu del Remei de Móra la Nova: el temple que va desaparèixer i va tornar a aixecar-se

L'Església de la Mare de Déu del Remei és avui un dels punts que defineixen el paisatge del centre de Móra la Nova. Però l’edifici actual té poc més de set dècades i amaga una història molt més antiga. Abans d’aquest temple n’hi havia un altre, amb la seva església, la casa de l’abadia i una vida parroquial estretament vinculada als Masos.

La Guerra Civil va trencar aquella continuïtat. L’antic temple va desaparèixer l’estiu de 1936 i, durant els anys posteriors, Móra la Nova va viure sense església parroquial. La construcció del nou temple, entre 1954 i 1955, va significar molt més que aixecar un edifici: va recuperar un espai central de la vida del poble.

Abans del 1936: així era la parròquia dels Masos

La història de la Mare de Déu del Remei de Móra la Nova comença molt abans de l’edifici que avui coneixem. L’antiga parròquia estava dedicada a la Mare de Déu del Remei, patrona dels Masos, i tenia Sant Domènec com a copatró. A l’interior hi havia també altars dedicats a Sant Antoni i Sant Pau.

L’església formava un conjunt amb la casa de l’abadia. El seu campanar era ben diferent de l’actual: un campanar d’espadanya asimètric, amb una campana gran i una de petita, que donava al temple una fesomia pròpia.

Era la parròquia d’un poble que encara tenia una configuració molt diferent de l’actual i en què l’església constituïa un dels principals punts de referència de la vida col·lectiva.

L’estiu de 1936: l’antic temple va ser enderrocat

El juliol de 1936 va obrir una etapa de violència i transformació profunda a Catalunya. A Móra la Nova, després de l’aixecament militar del 19 de juliol, es va constituir el Comitè Antifeixista, que va assumir el control de bona part de la vida política i social local.

En aquest context es va produir la desaparició de l’antiga església. La recerca de Jordi Duran sobre la revolució social a Móra la Nova identifica l’antic espai religiós i assenyala que l’enderroc de la plaça de l’Església es va executar per ordre del Comitè Antifeixista.

El temple va quedar reduït als seus fonaments. La casa de l’abadia també va desaparèixer del conjunt i les runes es van incorporar a les transformacions de l’espai urbà.

La memòria local conserva, a més, el record dels veïns que van participar forçosament en els treballs de demolició i de l’aprofitament posterior de les runes per reomplir el terreny del barranc de Nolla.

D’aquella església que durant generacions havia estat un punt de referència del poble només en quedaria el record, i la memòria dels qui l’havien conegut.

1954-1955: Móra la Nova torna a aixecar la seva església

La resposta arribaria finalment als anys cinquanta. Entre 1954 i 1955 es va construir el nou temple de la Mare de Déu del Remei, amb la col·laboració de tot el poble. La nova església es va aixecar exactament sobre l’espai que havia ocupat l’anterior.

La reconstrucció va donar a Móra la Nova un edifici completament nou, adaptat als criteris constructius del moment, però mantenint la mateixa advocació religiosa.

La Biblioteca de Catalunya documenta, a més, la vinculació de Francesc Ubach i Trullàs amb Móra la Nova, on exercí com a arquitecte municipal durant la seva trajectòria professional. La seva activitat va estar molt relacionada amb la reconstrucció de poblacions de les Terres de l’Ebre durant la postguerra.

Tres naus i un interior que sorprèn per la seva llum

L’edifici actual presenta una composició clara i monumental. Està format per tres naus, amb la central més alta que les laterals, i acaba en un absis semicircular.

La nau principal té un sostre pla dividit en plafons decorats, mentre que les laterals es cobreixen amb voltes de canó amb llunetes. Els arcs de mig punt descansen sobre columnes cilíndriques rematades amb capitells corintis.

A la zona posterior hi ha el cor, elevat sobre una volta rebaixada. La llum natural entra per les finestres superiors, de perfil semicircular, que contribueixen a donar amplitud a l’espai interior. L’absis està cobert per una volta semicircular i queda definit per un arc triomfal sostingut sobre pilastres.

El resultat és un interior ordenat, simètric i lluminós, en què els elements arquitectònics tenen un protagonisme especial.

Una façana austera amb la Mare de Déu com a protagonista

La façana principal és un dels elements més reconeixibles del conjunt. El portal rectangular queda emmarcat per pilastres i un entaulament motllurat, mentre que damunt seu apareix un timpà semicircular amb la imatge de la Mare de Déu del Remei.

Tres finestres allargades aporten llum a la façana i, a la part superior, un frontó triangular rematat per una creu completa la composició.

Al costat nord s’aixeca el campanar, de planta quadrada, amb dues galeries superposades de tres obertures de mig punt a cada cara. La seva verticalitat converteix el campanar en un dels principals punts de referència del perfil urbà de Móra la Nova.

La plaça que va recuperar el seu lloc en la vida del poble

L’església i la plaça formen un mateix espai dins del paisatge urbà de Móra la Nova. Durant dècades, aquest entorn ha estat escenari de trobades, celebracions i moments importants de la vida local.

L’any 1986, la plaça de l’Església va ser urbanitzada i ordenada com a espai públic, reforçant la seva funció com a lloc de reunió dels veïns.

Així, el mateix indret que havia conegut la desaparició de l’antic temple i els anys sense parròquia recuperava definitivament el seu paper com un dels espais centrals del municipi.

Un temple nou que guarda la memòria de l’antic

L’actual Església de la Mare de Déu del Remei de Móra la Nova és, per tant, molt més que un edifici religiós de la postguerra. És la continuació d’una història interrompuda el 1936.

El temple actual manté el nom i l’advocació de l’antiga parròquia, ocupa el mateix espai i torna a situar la Mare de Déu del Remei al centre de la plaça. Però la seva arquitectura parla també d’un altre moment: el de la reconstrucció dels anys cinquanta i de l’esforç col·lectiu d’un poble per recuperar un edifici que havia desaparegut.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquesta mena d’històries, les que obliguen a mirar un lloc conegut amb uns altres ulls. Perquè darrere del campanar que avui identifica Móra la Nova hi ha una església anterior, una plaça transformada per la guerra, una comunitat que durant anys va celebrar missa al carrer i un nou temple que va tornar a donar forma a un espai essencial de la vida del poble.

Avui, entrar-hi és veure l’arquitectura dels anys cinquanta. Però mirar-la amb perspectiva és també recuperar la història de tot allò que hi havia abans.