❮
❯
L’església parroquial de Sant Antoni Abat és d’origen gòtic i fou refeta al segle XVIII seguint paràmetres de tendència neoclàssica.
El campanar és de planta quadrangular que culmina a la part superior amb un dos cossos octogonals, al primer del qual s’ubica el rellotge i al segon les campanes.
L’interior correspon a les obres del XVIII, tot i que les obertures com a mínim tenen influències constructives anteriors.
A la façana destaca la portalada d’accés al temple, simple i ordenada com caracteritza el neoclassicisme. La porta és de mig punt i està flanquejada per dues falses columnes Dins la fornícula trobem una imatge del titular de la parròquia, Sant Antoni Abat, que està representat com habitualment podem trobar arreu, com un vell amb barba acompanyat dels seus atributs: hàbit, un petit porquet, en aquest cas molt deteriorat (en les representacions més antigues d’aquest sant el porquet era un porc senglar diabòlic que Antoni hauria domesticat i convertit en el seu company més fidel) i el bastó (tot i que no és el bastó propi de sant Antoni que acaba en la denominada creu de tau, en forma de T i amb una campaneta a l’extrem).
El campanar és de planta quadrangular que culmina a la part superior amb un dos cossos octogonals, al primer del qual s’ubica el rellotge i al segon les campanes.
L’interior correspon a les obres del XVIII, tot i que les obertures com a mínim tenen influències constructives anteriors.
A la façana destaca la portalada d’accés al temple, simple i ordenada com caracteritza el neoclassicisme. La porta és de mig punt i està flanquejada per dues falses columnes Dins la fornícula trobem una imatge del titular de la parròquia, Sant Antoni Abat, que està representat com habitualment podem trobar arreu, com un vell amb barba acompanyat dels seus atributs: hàbit, un petit porquet, en aquest cas molt deteriorat (en les representacions més antigues d’aquest sant el porquet era un porc senglar diabòlic que Antoni hauria domesticat i convertit en el seu company més fidel) i el bastó (tot i que no és el bastó propi de sant Antoni que acaba en la denominada creu de tau, en forma de T i amb una campaneta a l’extrem).
