Església parroquial de Sant Esteve de Vilobí d'Onyar

L’actual església parroquial de Sant Esteve de Vilobí, dedicada al patró del poble, el màrtir Sant Esteve, i on també s’hi veneren dos beats màrtirs de la parròquia, respon al creixement experimentat per la població el segle XVIII i que feren insuficient la primitiva parròquia instal·lada a la capella del castell. Així el 1758 el rector Domingo Gañete, proposà la construcció d'un nou temple, la primera pedra del qual va ser col·locada el 21 d'octubre del 1759.

És un temple de planta de creu llatina amb capelles laterals i absis carrat. Presenta coberta de voltes separades per arcs de mig punt i a la zona del transsepte hi ha una volta de quatre punts. Destaca la portalada de pedra amb porta d'arc carpanell flanquejada per pilastres d'ordre compost, amb un fris amb la data inscrita de 1772, que sosté quatre gerres en relleu i una fornícula al centre amb la imatge de sant Esteve. La part superior d'aquest conjunt escultòric es troba en força mal estat per l'erosió de la pedra. Al centre de la façana s'obre un ull de bou i, a banda i banda, unes finestres rectangulars. El coronament és un fris curvilini rematat per quatre gerros i una creu central.

Entre 1759 i 1773, es construí bona part d’aquest temple i fou obert al culte. L’obra del campanar fou relegada a un segon terme per a donar prioritat a la construcció de l'església. El 1783 se'n començà a edificar el primer pis sobre l'antiga torre del castell, però les obres van estar interrompudes el 1789.  A partir del 1794 es reprengueren les obres, acabades el 1858 amb el coronament del campanar i la col·locació de la cornisa i els cinc gerros que rematen la façana del temple.

El campanar va ser bastit sobre una de les quatre torres del castell. En la part més baixa és de planta quadrada i amb parament de pedra volcànica, per passar a una planta octogonal de carreus ben escairats feta de pedra nummulítica de Girona. El model que es va seguir és el del campanar de Vilanova (1670) projectat per l'arquitecte fra Josep de la Concepció que va tenir una gran difusió. És de dos pisos, oberts amb un total de 16 finestrals apuntats, balustrada i cobert per una cúpula apuntada. És el campanar més alt i esvelt de la comarca de la Selva amb una alçada de 40 metres.

L’actual sagristia, un cos adossat al costat dret, havia estat al segle XVIII el que es coneix com l'Estudi Vell, on s'impartien les classes en l'època en què l'educació anava a càrrec de l'Església. El novembre del 1934 es va adossar l’edifici del casal parroquial al costat esquerre, ocupant l’espai que havia estat l'antic cementiri. Restaurat el 2002, actualment és la seu de Càritas.

El 1936, el temple va ser incendiat i després de la Guerra Civil va ser rehabilitat per l'arquitecte Ignasi Bosch i el constructor Pere Astort. El retaule actual de l'altar major data del 1955. El 1999 va ser restaurat el campanar.