Església parroquial de Sant Quintí de Mediona

L’edifici més destacat del conjunt monàstic del priorat benedictí de Sant Quintí fou l’església, que avui en dia s’ha convertit en parròquia de la vila. Va ser declarada església parroquial a mitjans del segle XIX, concretament el 1857, deixant de dependre de la de Mediona.

Tot i que de l’edifici original romànic no en queda cap vestigi, en l’edifici actual hi trobem senyals d’algun antic temple.

La façana de l’església té uns esgrafiats moderns en els quals en destaquen figures geomètriques rectangulars, diversos coloms al·legòrics i, al centre, la imatge de Sant Quintí amb la palma del martiri. La tradició diu que Quintí fou fill d’un senador romà. L’església de Roma el va enviar a evangelitzar l’àrea d’Amiens, però, durant el viatge va sorgir algun que altre imprevist, i per aquesta causa Quintí va ser decapitat. El seu cap fou llançat al riu Somme, així com el seu cos amb una pedra lligada als peus. Anys més tard, per pregària d’una dona cega, el cos incorrupte de Sant Quintí va sorgir de l’aigua i va retornar la vista a la dona.

Just sota la imatge del màrtir hi trobem un òcul que permet l’entrada de la llum a la nau central de l’interior de l’església. Cal destacar també que la porta principal conserva elements renaixentistes (frontó superior i capelleta central). Al voltant de la porta actual s’hi observa un l’arc de mig punt adovellat i decorat, que configurava una porta anterior a l’actual i que argumenta els canvis que el temple ha sofert al llarg de la història. En un lateral s’alça el campanar de planta rectangular.