Entre Girona i Sant Feliu de Guíxols s’estenia un camí de ferro que semblava fet de somnis i records. Llavors, el 2 de febrer de 1887, Joan Casas i Arxer i Enric Heriz i Campanaria van imaginar un tren que travessaria camps, pobles i la vida quotidiana de la gent, un tren que seria afectuosament anomenat El Feliuet.
Dos anys més tard, el 9 de gener de 1889, l’enginyer Carles Cardenal va donar forma definitiva al projecte. El 15 d’abril d’aquell mateix any es va constituir davant notari la Compañia Anónima del Ferrocarril de San Feliu de Guíxols a Gerona, amb un capital de 1.536.100 pessetes repartit en 15.361 accions. El 30 de juny de 1892, després de la benedicció, el primer servei comercial va començar a recórrer la línia, portant amb ell somnis i expectatives.
El tren, modest però valent, estava format per màquines de vapor de via estreta, petites però poderoses. Els xiulets de les locomotores, amb el seu fum negre i el vapor que s’elevava com un núvol fantàstic, anunciaven cada arribada i partida. Les rodes giraven incansables sobre les rails, mentre els pistons i els cilindres marcaven un ritme gairebé musical, metàfora del cor que bategava sota el ferro i el metall. Algunes locomotores havien estat construïdes per la Casa Krauss, amb xemeneies curtes i xiulets aguts, dissenyades per poder afrontar corbes tancades i pendents pronunciades, mentre que altres eren autèntiques meravelles de l’enginyeria europea del moment, amb detalls que fascinaven els ulls curiosos dels viatgers.
L’estació, de tercera categoria, era un refugi de pedra i maó amb teulada a dues aigües i interior dividit entre sala d’espera, guixeta, despatx del cap d’estació i l’habitatge del personal, amb menjador, cuina i tres habitacions. Al costat, el típic edifici de vàters amb teulada a quatre aigües, el pou de broc circular de cinc metres i el safareig, silenciosos testimonis d’una vida quotidiana que s’acompanyava del ritme del tren.
Amb el pas dels anys, el Feliuet va viure moments d’alegria i de dificultats. Les màquines de vapor, cada vegada més velles i carregades de pols i fum, continuaven portant gent, mercaderies i històries entre Girona i Sant Feliu. Fins que, el 10 d’abril de 1969, la línia va tancar definitivament, i les locomotores van deixar de xiular. Però encara avui, quan es recorren els antics traçats o s’observen les estacions silencioses, sembla que el fum de les màquines i el ritme dels pistons continuïn viatjant en la memòria de tots aquells que van estimar el Feliuet, un tren que mai no ha marxat del tot del cor de la gent.
Curiositats
