La terrisseria alt-medieval de Cabrera d’Anoia es va imposar com un gran centre productor, especialitzat en la elaboració de ceràmiques de tipus culinari, cuites en forns d’ambient reductor que donen com a resultat unes ceràmiques grises que pervisqueren durant més de tres segles en el que arqueològicament s’ha anomenat Sistema de Producció en Gruta.
La característica fonamental de l'entorn que afavorí el seu assentament és l'alternança de nivells geològics de duresa diferent que propicien la creació d'abrics i coves naturals. Aquestes zones arrecerades foren sistemàticament aprofitades per a la instal·lació dels tallers i les característiques de l'entorn van facilitar també l'excavació de forns a la roca.
El relleu agrest i accidentat i la reducció dels espais disponibles van condicionar l'assentament en àmbit rupestre d'aquest gran centre de producció de ceràmica. Les limitacions espacials van obligar a l’aprofitament continuat d'estructures obsoletes i a l'optimització de l'espai, tot desplaçant sovint l'activitat a mesura que s'esgotava el terreny ocupat a causa de l'esfondrament dels forns i les balmes, fet que explicaria que trobem diferents estructures productives disposades una al costat de l’altra.
El major període d'activitat documentat data del segle XIII i la producció es dedicava pràcticament de forma exclusiva a la fabricació d'olles i algunes altres formes minoritàries en relació amb l'ús culinari. El conjunt revela una producció d'aparença grollera, però altament funcional, que reflecteix la presència d'una tradició que avança a la recerca de la utilitat. El caràcter utilitari i robust de les peces correspon a una optimització dels recursos que l'entorn ofereix per produir a un cost relativament baix una vaixella molt especialitzada d'alta tecnologia que respon a la necessitat de satisfer una demanda concreta, el volum de producció de la qual i la seva llarga durada són un bon reflex del seu èxit.
