Les llindes conservades a Perafita es poden datar principalment entre els segles XVII, XVIII i XIX. A través de les inscripcions, es pot seguir l’evolució de la construcció i de la vida econòmica i social del municipi.
A començaments del segle XVII es detecta una davallada en l’activitat constructiva, que s’explica per la Guerra de Successió, un conflicte que va afectar directament el poble, el qual fou incendiat. Tot i aquest episodi traumàtic, Perafita es va refer relativament ràpid, i a finals del segle XVII i especialment durant el segle XVIII es produeix una etapa de prosperitat i creixement urbà, amb un augment notable de la construcció d’habitatges. Així localitzem moltes llindes d’aquest període en tot el nucli històric de Perafita: "Manuel Grau 17+66", "16 Joseph Grau 78", "1680", "Magi Thomas 1682", "Joan Muntané IHS 1684", "1688", "Joan Suler 1688", "1694", "1695", "Joseph Serradell Chirurc Me Fecit 1721", "Jaume Grau 1722", "Josep Vila 1728", "FM 1755 PS", entre d’altres.
A partir del segle XIX, les llindes amb inscripcions esdevenen més escasses i es concentren sobretot a l’inici del carrer Major. Del segle XX ja no se’n conserven, fet que representa una pèrdua important de referències cronològiques i culturals per a l’estudi de l’arquitectura popular del poble.
El carrer Major de Perafita concentra alguns dels exemples més interessants de llindes inscrites del poble, autèntics testimonis de pedra que permeten seguir l’evolució urbanística i social del nucli antic entre els segles XVII i XIX.
A l’altura del número 16, conegut com cal Busquets, la façana mostra una notable riquesa d’obertures. A la planta baixa hi destaquen dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals conserva la data 1695, i un portal amb llinda gravada amb la inscripció “RAFEL + CORDIA / 16 IHS 89”. Al primer pis s’hi obren una finestra i dos balcons, també emmarcats amb pedra bisellada; un d’aquests balcons presenta la data 1739, acompanyada d’una creu i del monograma IHS. A les golfes es repeteix l’estructura, amb dos balcons i una finestra, fet que reforça la unitat compositiva de la façana.
Just al costat, al número 18, es conserven tres portals amb emmarcaments de pedra bisellada. Un d’ells porta la inscripció “17+78”, mentre que un altre conserva una llinda incompleta, probablement reaprofitada, on encara es pot identificar parcialment el nom JOSEPH T–, una data incompleta del segle XVIII, el monograma IHS i una creu, elements que confirmen l’origen i la reutilització de peces anteriors.
Al número 20, conegut com cal Nicet, la façana presenta un portal adovellat d’arc rebaixat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, un exemple de construcció més senzilla però perfectament integrada en el conjunt del carrer.
Uns metres més enllà, al número 24, cal Ferrerpisano, la planta baixa conserva una obertura circular emmarcada amb monòlits de pedra treballada, així com una porta i un portal amb llinda inscrita amb el text “B. THOMAS + CENDRA / 16 76”, on el símbol del Sagrat Cor s’intercala dins la data, fet que evidencia la importància de la religiositat en l’arquitectura domèstica del segle XVII.
Al número 26, la casa conserva al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada, amb una llinda molt erosionada però on encara s’hi pot distingir una mà esculpida en relleu, col·locada horitzontalment, un símbol poc habitual en aquest tipus d’inscripcions. A les golfes s’hi obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, que completa el conjunt.
Finalment, al número 28, conegut com cal Bisenso, s’observa a la planta baixa una finestra i un portal emmarcats amb pedra bisellada. El portal conserva la inscripció “16 IHS 88”, que segueix el model habitual de datació i invocació religiosa propi de finals del segle XVII.
Aquest conjunt de llindes i obertures del carrer Major constitueix un veritable relat de pedra, que permet entendre els moments de destrucció, reconstrucció i prosperitat que ha viscut Perafita al llarg dels segles, i posa de manifest el valor patrimonial de l’arquitectura popular del poble.
