Mas Alrà i Capella de la Mare de Déu dels Dolors de Vilobí d'Onyar

El Mas Alrà o Ca n'Oliver està document ja en un capbreu de l'any 1338. La casa va ser comprada l'any 1980 per l'actual propietari. Es va restaurar i rehabilitar l'habitatge principal i les dependències dels masovers, agregant l'espai de les quadres com a habitatge. Des de l'any 1988 hi viuen dos dels fills de Joaquim Vivas i Solà.

La casa actual està formada per diversos cossos d'ampliació de diferents èpoques. L'edificació principal és de dues plantes i golfes, vessant a façana i cornisa catalana, amb una torre a la banda esquerra de planta rectangular, tres pisos i coberta a dues vessants amb caiguda lateral. Adossada a aquesta torre hi ha un cos de dependències dels segles XVIII i XIX que originalment eren les quadres. A la part posterior hi ha un gran cos d'ampliació de planta rectangular, dues plantes i coberta amb vessants a laterals.

La façana té un portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual hi ha una gran barbacana de rajol molt ben conservada. A banda i banda, hi ha unes finestres d'estil gòtic geminades i trevolades sense la columneta de divisió. Les impostes estan decorades amb motius florals i un escut central. Les obertures de la torre són de pedra amb llinda monolítica igual que la finestra de la dreta avui convertida en balcó. La façana lateral conserva obertures amb impostes. A la part de les golfes hi ha quatre òculs el·líptics.

A l'interior a l'entrada hi ha una sala amb voltes sostingudes per arcs, l'antic pou i les escales de pedra que menen a la planta noble. Hi ha també una inscripció a una llinda amb el nom "PAU SALVANYA". A l'esquerra hi ha una porta d'accés a l'antiga casa dels masovers i a les quadres que avui han estat rehabilitades com a habitatge, conservant els elements constructius originals com les voltes de rajol. Les noves obertures s'han fet seguint l'estil de les originals emmarcades amb pedra.

Al davant hi ha una gran era circular amb paviment de toves i un muret perimetral de rajols, molt ben conservada, i un gran porxo amb dos arcs de mig punt de rajol i coberta a dos vessants a laterals refeta amb bigues de formigó. Les parets laterals i la posterior són de fang i han perdut l'arrebossat de calç. Té dos cossos laterals a banda i banda fets posteriorment.

Al costat dret de l'edifici principal s'aixeca la Capella de la Mare de Déu dels Dolors del segle XVII, bastit l'any 1609. Es tracta d’un edifici de planta rectangular d'una sola nau, sense capçalera diferenciada i coberta a dos vessants a laterals de teula àrab. La façana presenta un portal quadrangular amb gran llinda monolítica que té un escut en relleu i un text inscrit en llatí. A sobre hi ha un ull de bou de pedra amb la data de 1609 i l'òcul quadrilobulat. A la dreta de la porta hi ha una obertura rectangular emmarcada amb pedra i protegida per una reixa. Coronant la façana hi ha un campanar d'espadanya de pedra d'un sol ull amb campana.

A l'interior la nau està coberta amb una volta de canó de dos trams, amb una cornisa a l'altura de l'arrencada de la volta. Al mur del costat dret hi ha una obertura d'arc de mig punt. A l'esquerra hi ha la porta que comunica amb una petita sagristia també coberta amb volta. El parament dels murs i la volta estan enguixats, el paviment no és l'original i la part de l'altar es troba a un nivell una mica més alt. Hi ha una taula d'altar de marbre amb reconditori sostinguda per una columna cilíndrica de pedra. Al costat de la porta hi ha una petita pica d'aigua beneïda de pedra treballada encastada al mur. El parament exterior és de maçoneria vista i s'aprecia la utilització de la pedra volcànica provinent del volcà de la Crosa.