Mas de la Coixa de Móra la Nova: el mas que va mirar el riu i va veure néixer un poble

El Mas de la Coixa de Móra la Nova és un d’aquells edificis que expliquen molt més del que aparenten les seves parets. Abans que Móra la Nova existís com a municipi independent, aquest mas ja formava part del paisatge dels anomenats Masos de Móra, a la riba esquerra de l’Ebre. La seva història està estretament relacionada amb el comerç fluvial, els llaguters i les mercaderies que navegaven pel riu.

Mas de la Coixa de Móra la Nova, un edifici nascut davant de l’antic Ebre

Per què el Mas de la Coixa de Móra la Nova era tan a prop del riu?

La resposta és en la seva funció original. L’actual Mas de la Coixa ocupava una posició privilegiada al costat del curs de l’Ebre, quan el riu encara passava molt més a prop de l’edifici. El mas funcionava com a llotja de mercaderies, especialment vinculada al trànsit dels llaguts que pujaven i baixaven pel riu.

Els llaguters hi arribaven amb carregaments de blat i altres productes, i aquesta activitat comercial va contribuir a consolidar el caràcter mercantil dels antics Masos de Móra. A la segona meitat del segle XVIII, l’actual Móra la Nova ja era un mercat cerealístic important. El 1777, la Compañía de Aragón, dedicada al comerç de cereals entre l’interior peninsular i el litoral català, tenia una de les seves principals llotges en aquesta zona.

El mas de la Coixa de Móra la Nova i el naixement d’un municipi

Quin paper va tenir el mas de la Coixa en la creació del poble de Móra la Nova?

La història del mas va lligada a la transformació dels antics Masos en Móra la Nova. Des de la segona meitat del segle XVII, diversos habitants de Móra d’Ebre van començar a travessar el riu per conrear noves terres i establir-hi masos. Amb el temps, aquell poblament dispers va anar adquirint identitat pròpia.

El procés culminaria amb la Carta de Població concedida per Ferran VII el 3 d’abril de 1830, que reconeixia Móra la Nova com a municipi independent de Móra d’Ebre. El Mas de la Coixa, molt anterior a aquesta separació administrativa, es va convertir així en un dels testimonis físics de la comunitat que havia crescut a l’altra banda de l’Ebre.

No és casualitat que en una representació antiga dels Masos de Móra aparegués precisament el Mas de la Coixa com a símbol del comerç, juntament amb altres masos que donaven identitat a aquell territori.

El mas de la Coixa de Móra la Nova: quina història amaguen les seves parets?

Com era l’antic Mas de la Coixa de Móra la Nova?

L’edifici conserva una estructura exterior que permet entendre la seva evolució. És una construcció de planta rectangular, tres pisos i coberta a dues aigües, relacionada amb el tipus de mas-torre d’arrel medieval i influència cistercenca. La seva arquitectura, però, es va adaptar als usos agrícoles i comercials que va assumir al llarg dels segles.

La planta baixa estava destinada al magatzem de blat i també hi havia espai per als trulls de vi i oli. Al primer pis hi havia la cuina, el menjador i el foc a terra; el segon nivell acollia les habitacions i el graner. Encara avui es conserven les parets mestres i diverses obertures originals, entre les quals destaca la finestra orientada cap al riu.

El mas de la Coixa de Móra la Nova: on són avui les petjades dels llaguters?

Encara es pot veure que el riu arribava fins al mas?

Sí. Tot i que l’antic meandre de l’Ebre ha quedat cegat i el riu ja no passa arran de les parets, el Mas de la Coixa conserva indicis físics del seu passat fluvial.

A la façana lateral encara es pot identificar l’argolla d’amarrament que permetia subjectar les embarcacions, mentre que una antiga porta complia funcions relacionades amb el moll. Són elements petits, però expliquen millor que qualsevol recreació la relació quotidiana entre l’edifici i el riu.

El mas de la Coixa de Móra la Nova, del deteriorament a un nou ús

Durant bona part del segle XX, l’edifici va anar perdent la seva funció original i va arribar a un important estat de deteriorament. El 1994, Padró i Cabot va cedir gratuïtament el Mas de la Coixa a l’Ajuntament de Móra la Nova, fet que va permetre plantejar-ne la recuperació.

L’any 2000, després del projecte de rehabilitació redactat per l’arquitecte Joan Fabregat Pla, l’edifici va començar una nova etapa com a alberg de joventut de la Xarxa d’Albergs de la Generalitat. Actualment també acull el Punt d’Informació Turística Comarcal i la seu de l’Institut Ramon Muntaner, vinculat als Centres d’Estudis de Parla Catalana.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests edificis que no necessiten grans monuments al seu voltant per explicar un territori. El Mas de la Coixa de Móra la Nova conserva en les seves parets la memòria d’un Ebre navegable, dels llaguters i del comerç de cereals, però també dels primers temps d’un poble que va acabar construint la seva pròpia identitat a l’altra riba.